Opinió

De reüll

Teatres

Quan les institucions fallen, la cultura i la societat civil esdevenen la veu dels qui pateixen en silenci. Manifestacions en contra de Mazón, concentracions pel dret a l’habitatge i mobilitzacions en defensa del poble palestí són actuacions de la societat civil que contrasten amb el desencís per l’activitat governamental. Ahir, la festa dels premis cinematogràfics americans va estar marcada per un moment de forta càrrega política i social: l’Oscar al millor documental per a No other land. L’obra, dirigida pels palestins Basel Adra i Hamdan Ballal i els israelians Yuval Abraham i Rachel Szor, retrata amb duresa la destrucció de comunitats palestines a Cisjordània a mans de l’exèrcit israelià. Però més enllà del reconeixement, l’estatueta evidencia i repeteix una realitat incòmoda del segle XXI: mentre els governs occidentals es mostren incapaços de posar fre a les desigualtats i a les injustícies és la gent al carrer qui aixeca la veu. El discurs dels directors en rebre el premi va ser clar i contundent: “Junts, palestins i israelians, som més forts”, mentre feien una crida a l’acció política i social. “No és massa tard per a la vida”, exigien des de l’escenari més mediàtic del cinema. Les cimeres de governs, però, es reserven per al teatre que s’escenifica al Despatx Oval i posa en risc el comerç global.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia