Articles

Un bon acord, amb lògics contrapunts

L’acord que han subs­crit el con­se­ller d’Eco­no­mia, Antoni Cas­tells, i el vice­pre­si­dent econòmic del govern espa­nyol, Pedro Sol­bes, admet poques esme­nes a la tota­li­tat. Les grans xifres que s’hi recu­llen gai­rebé satis­fan les deman­des més exi­gents per al 2008. És veri­tat que la inversió del 18,8 per cent del PIB no inclou tots els minis­te­ris ni tots els con­cep­tes ter­ri­to­ri­a­lit­za­bles, però els més de 4.200 mili­ons pac­tats repre­sen­ten un gran avenç.

Dit això, també és cert que cal espe­rar la publi­cació dels comp­tes de l’Estat per fer-ne una lec­tura amb tots els ele­ments neces­sa­ris. Per tant, és lògica la prudència dels ana­lis­tes i els experts, que dema­nen més temps. Aquest és un país que, en els dar­rers trenta anys, ha estat menys­preat pres­su­postària­ment per l’Estat. Qual­se­vol pre­caució que es pren­gui ara abans de llançar les cam­pa­nes al vol és del tot jus­ti­fi­ca­ble.

A part de la gran xifra hi ha els detalls, que també cal conèixer. Per exem­ple, la revisió a l’alça de la inversió de l’Estat a Cata­lu­nya el 2007 supera les pre­vi­si­ons dels més opti­mis­tes. Encara que l’Estat aboni la diferència de manera pro­gres­siva, quan ho acabi de fer la xifra final superarà la que dema­na­ven Con­vergència i Unió, Esquerra Repu­bli­cana i fins i tot l’informe de la Cam­bra de Comerç. Cal des­ta­car igual­ment la clàusula de trans­ferència directa per a aque­lles inver­si­ons que no hagin estat exe­cu­ta­des a final d’exer­cici i el blin­datge d’un “marc esta­ble d’inver­si­ons” fins als pres­su­pos­tos del 2013.

Si tot és com sem­bla, el govern de José Mon­ti­lla s’haurà ano­tat un punt impor­tant. Alhora haurà donat l’oxi­gen que neces­si­tava a un Esta­tut des­pres­ti­giat, que havia estat qüesti­o­nat dar­re­ra­ment fins i tot per l’expre­si­dent Pas­qual Mara­gall. Aquesta gran inversió ha estat pos­si­ble, pre­ci­sa­ment, per l’Esta­tut. Fins i tot el cap de l’opo­sició, Artur Mas, pot ara rei­vin­di­car de nou el paper deter­mi­nant que van tenir ell i la fede­ració naci­o­na­lista en la seva apro­vació.

Cata­lu­nya pot superar ara una assig­na­tura llar­ga­ment pen­dent. En aquest nou con­text les reticències de CiU i Esquerra són el con­tra­punt neces­sari per no per­dre ambició naci­o­nal. Però, lògica­ment, han de par­tir de la rea­li­tat, que aquesta vegada no ha estat tan adversa com de cos­tum.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.