El tren per la culata

La fina­lit­zació de les obres del túnel de Roda de Berà i la represa del trànsit fer­ro­vi­ari dilluns pas­sat s’han con­ver­tit en una més de les frus­tra­ci­ons dels usu­a­ris de Roda­lies, que durant anys han fet pell morta i han assu­mit com a ine­vi­ta­ble la falta de fia­bi­li­tat diària d’aquest trans­port per no pagar-ho amb la salut. L’esce­ni­fi­cació del pri­mer viatge, amb la con­se­llera Sílvia Pane­que i el direc­tor de Roda­lies, Anto­nio Car­mona, va ser un fiasco com­plet. Volien pre­su­mir que unes obres s’aca­ben en el ter­mini pre­vist i la rea­li­tat és que les línies que van de Tar­ra­gona a Bar­ce­lona con­ti­nuen afec­ta­des diària­ment per ava­ries, retards i dis­fun­ci­ons que són fàcil­ment rela­ci­o­na­bles amb una pre­ci­pi­tació en la posada en marxa. El mateix tren de la con­se­llera va arri­bar amb 50 minuts de retard i, tot seguit, el ser­vei es va haver d’inter­rom­pre. Tot això, després d’un cap de set­mana de mal ser­vei per la can­cel·lació del reforç amb motiu del car­na­val, com a con­seqüència de la pugna que manté Renfe amb els maqui­nis­tes que s’opo­sen fron­tal­ment al traspàs de Roda­lies. Un traspàs que cada dia que passa és més urgent i que cal que vagi molt més enllà d’un acord polític. Només si és inte­gral i dotat com toca podrà gene­rar expec­ta­ti­ves de solució.

La nor­ma­lit­zació de les incidències diàries a Roda­lies és un fet greu que asse­nyala com de pro­fund ha estat l’aban­do­na­ment d’un mitjà de trans­port públic que és tron­cal en la mobi­li­tat moderna i, en con­seqüència, la difi­cul­tat que les inver­si­ons actu­als, encara insu­fi­ci­ents i amb cadència lenta, rever­tei­xin els dèficits. La per­cepció de falta de resul­tats, basada en la casuística diària i sos­tin­guda en el temps, és letal per a la con­fiança en un mitjà de trans­port que segrega els seus usu­a­ris com ja ho havia fet al segle XX. Els antics vagons de pri­mera, segona i ter­cera s’han reen­car­nat en trens de pri­mera (l’alta velo­ci­tat, habi­tu­al­ment fia­ble) i les Roda­lies mal­trac­ta­do­res de ciu­ta­dans. I tot ple­gat, en temps de neces­si­tat de reduir la mobi­li­tat pri­vada de per­so­nes i mer­ca­de­ries, que no només no es com­pleix, sinó que va a l’alça, com ho demos­tren la satu­ració i l’incre­ment d’acci­den­ta­li­tat en les grans artèries viàries.