Dones llavor

Demà és un dia per reivindicar. Per reivindicar els drets de les dones. Demà es faran accions a molts pobles i ciutats de tot el país amb la voluntat de reivindicar els drets de les dones i la necessària acció política i econòmica perquè les dones puguin avançar en aquest camí. A Vilobí del Penedès, un grup de persones es reuniran al voltant d’un roure que ha crescut d’una llavor que van plantar fa deu anys. Al poble el coneixen com “el roure de la llibertat”, un arbre que representa el respecte per les idees i les posicions de tothom sense exclusió. La llavor d’aquest arbre la va portar Mònica Hill, un dona que va ser un far de llum en el camí de la reivindicació feminista, la reivindicació social i la reivindicació política. Mònica Hill era una dona que feia política de veritat: al carrer, amb accions quotidianes, amb decisions que ajudaven a canviar la vida de les persones. Aquestes són les dones que planten llavor.

En un món normal no caldria fer aquest tipus de reivindicacions, però, malgrat totes les petites batalles guanyades, encara no podem dir que vivim en un món normal. En un món normal no caldria obligar els partits polítics a fer llistes paritàries, no caldria forçar perquè les dones prenguessin la iniciativa, ni caldria buscar dones representatives de determinats sectors per evitar les eternes llistes masculines o les fotos carregades de testosterona.

Però, de la mateixa manera que us dic que encara hi ha molt camí per recórrer, també us he de dir que, per sort, a Catalunya hi ha moltes dones que continuen actives en aquesta lluita per la igualtat i que hi ha homes de molts sectors que s’han pronunciat obertament a favor de la causa feminista. Com? Doncs amb accions que reivindiquen les dones en una posició de respecte i justícia. Alguns homes es neguen a participar en debats en què només participin homes. I exigeixen que la quota femenina no sigui la presentadora o la moderadora, una tàctica que durant anys s’ha fet servir i que no deixa de ser una eina més del sistema per acabar relegant el paper de la dona al de callar i escoltar. De fet, després de molts anys d’escoltar, us puc assegurar que, majoritàriament, el problema d’alguns homes és que parlen massa i escolten massa poc.

Al llarg dels anys, he trobat dones en llocs de responsabilitat que feien un trist favor a la causa feminista. Algunes perquè han masculinitzat la seva acció, pensant que el poder només es pot exercir des d’aquest lloc. D’altres, han fet només el paper de quota, evitant les decisions, evitant prendre partit i evitant tot allò que va associat al poder.

Però de la mateixa manera també he trobat dones que han exercit la seva responsabilitat des del respecte, amb una mirada honesta i oberta. Les dones que fan això són les que sembren a favor d’una reivindicació històrica que sembla que no tingui fi. Són les dones que ens fan avançar en un camí infinit. Aquestes són les dones que posen llavor.