Quin dia a Martorell!

Ensumo que Martorell no és el principi de res, sinó el final de molt. Potser el final de tot per a ERC, la reducció a la insignificança, la volatilització. Espero que per a l’independentisme sigui més lleu i vinguin alternatives. Junqueras i el cercle d’incondicionals pensen en un bis del 2011, quan en el 26è congrés varen agafar un partit estrafet i el varen reinventar. Però aquests dies a Martorell no han estat això. Al contrari. Quan Junqueras i Rovira varen agafar el poder, l’anterior direcció, la que havia estrafet el partit, ho va deixar amb dignitat. A Martorell, malgrat el 90% de la ponència política, això no ha passat. A Martorell una bona colla dels que han estrafet el partit l’han acabat d’estrafer. El mateix Junqueras. Tardà. Rufián. Alamany. El més sagnant és Tardà, la comissió de la veritat i l’informe sobre l’estructura B. Han reconegut ser uns porcs, com ja sabem i hem patit, però s’han espolsat les responsabilitats de manera vergonyant. Demanen perdó, això sí. Com si se’n pogués fotre un tros a l’olla, que demanin perdó. Com si hi ha manera de creure que això va ser una confabulació contra Junqueras i que ni ell ni la seva patuleia en sabien res. És un insult a la intel·ligència i a ERC el que ha dit la comissió de la veritat. No han de demanar perdó a ningú. Hi eren i han de plegar. Per impresentables o per inútils. O per les dues coses. Ja no vull ni saber-ho. Retardeu tant com pugueu les eleccions! Ni imagineu la que us espera!