Un magatzem de CO2

La Comissió Euro­pea ha garan­tit que Rep­sol podrà dis­po­sar de 205 mili­ons d’euros d’ajut si final­ment mate­ri­a­litza un pro­jecte de magat­zem sub­marí de CO2 que té com a objec­tiu reduir les emis­si­ons de diòxid de car­boni de la indústria situ­ada en un radi de 150 quilòmetres al vol­tant del port de Tar­ra­gona, punt des d’on s’envi­a­rien els gasos con­ta­mi­nants a través d’un con­ducte sub­marí. Les empre­ses que s’hi vul­guen impli­car, al seu torn, hau­ran de cons­truir plan­tes de cap­tació de CO2 i con­nec­tar-se al port tar­ra­goní. S’estima que el magat­zem, bate­jat amb el nom de Tar­ra­CO2–Sto­rage, estarà situat a una cin­quan­tena de quilòmetres tant de Tar­ra­gona com de la costa de l’Ebre, tot i que el punt d’injecció no s’ha con­cre­tat i pot modi­fi­car bas­tant esta equi­distància ate­nent que la zona marítima on Rep­sol explo­rarà les pos­si­bi­li­tats de guar­dar CO2 de forma defi­ni­tiva té més de 70.000 hectàrees. En qual­se­vol cas, dri­bla­ria la zona pro­te­gida vin­cu­lada al delta de l’Ebre.

Rep­sol espera ara el permís esta­tal per a ana­lit­zar l’àrea sub­ma­rina i es dona fins al 2028 per a deci­dir si el pro­jecte és via­ble en tots els sen­tits i s’hi poden emma­gat­ze­mar 54 mili­ons de tones de gasos con­ta­mi­nants injec­ta­des durant uns 25 anys.

Fins aquí, els fets i les xifres. A par­tir d’aquí, la lec­tura, les claus. El pro­jecte bene­fi­ciarà indústries de gran con­sum d’ener­gia com el ciment o la calç, els pro­duc­tes químics o la con­versió de resi­dus. El prin­ci­pal bene­fi­ci­ari seria el sec­tor petroquímic de Tar­ra­gona, que millo­ra­ria la seua com­pe­ti­ti­vi­tat, ja que si no pot reduir emis­si­ons con­ta­mi­nants, sí que podria evi­tar la seua pro­pa­gació a l’atmos­fera i, de retruc, que algu­nes empre­ses es des­lo­ca­lit­zen a la recerca de països de fora de la Unió Euro­pea més tole­rants amb la con­ta­mi­nació.

A con­ti­nu­ació, les sus­picàcies. Hi haurà un magat­zem de CO2 davant de la costa de l’Ebre per a afa­vo­rir les indústries de Tar­ra­gona, tot i que també Cemex, a Alca­nar, figura entre les hipotètiques bene­ficiàries? Un magat­zem de gas prop de la costa de l’Ebre després del nyap històric del Cas­tor? Les pre­gun­tes tenen un pun­tet de popu­lisme, cer­ta­ment, però són ine­vi­ta­bles, i en qual­se­vol cas Rep­sol haurà d’expli­car bé el pro­jecte per a obte­nir el que s’ano­mena llicència social.

D’entrada, i mal­grat que el risc mai és igual a zero, l’objec­tiu del Tar­ra­CO2 s’ali­nea amb la lluita con­tra l’escal­fa­ment glo­bal; la tec­no­lo­gia està ja prou madura, amb una cin­quan­tena de pro­jec­tes en marxa arreu del món; Rep­sol coneix molt bé l’àrea perquè hi ha explo­tat durant dècades la pla­ta­forma Casa­blanca d’extracció de cru; el magat­zem estarà molt més lluny de la costa que el Cas­tor i els experts asse­gu­ren que res té a veure el com­por­ta­ment del CO2, ni la manera d’injec­tar-lo al sub­sol, amb el del gas natu­ral. A més, s’injec­tarà el CO2 per a no traure’l més en un reser­vori sor­renc, sege­llat per dalt i per baix amb argila, quan el gas natu­ral s’havia d’injec­tar en un reser­vori rocós i després extreure’l per a incor­po­rar-lo a la xarxa d’Ena­gas.