El dia feiner més festiu del món

Si no existís la diada de Sant Jordi caldria inventar-la. És el nostre patró, el dels catalans, des del segle XV i ho és també de Portugal, Anglaterra i l’Aragó, entre molts d’altres llocs. Tant és que es discuteixi l’existència real de Sant Jordi o bé es consideri una llegenda, però pels catalans és el nostre dia, el dia feiner més festiu del món mundial. Hi ha hagut veus que han demanat que Sant Jordi sigui la nostra festa nacional, però no cal gratar gaire per veure que no és que es vulgui potenciar el 23 d’abril, sinó que més aviat es tracta d’esborrar l’Onze de Setembre. No pas. Sant Jordi és la festa del poble i una de les seves gràcies és que no és festiu per llei i que per tant és la gent la que se’l fa seu, i per això té més gràcia quan cau en dia feiner com és el cas d’aquest any.

Avui els carrers i places de les nostres viles i ciutats s’ompliran de gent per anar a les diverses manifestacions festives i comercials. Les parades amb llibres i roses ens esperem. Al Palau Solterra de Girona es farà una recepció als autors i es commemorarà la figura de Joan Domènech i Moner, figura cabdal de la nostra cultura, escriptor i també director dels serveis territorials de Cultura durant tants anys. I després, pendents del cel, la gent sortirà al carrer.

És el Dia del Llibre. Fa poc, l’escriptor Màrius Serra, que reedita La novel·la de Sant Jordi, on, confabulat amb l’Oriol Comas i Coma, inventor de jocs, es dedica a matar escriptors mediàtics, em deia que si ara algú volgués inventar-se el Dia del Llibre a casa nostra com a operació comercial, no se’n sortiria. Certament fa 99 anys que va sorgir com a iniciativa de la Cambra del Llibre de Barcelona un any abans, ara n’ha fet cent. Sembla que va ser el periodista i editor valencià Vicent Clavel Andrés, qui ho va proposar i ja és curiós que fos un Clavel qui decidís el que acabaria essent el dia de la rosa vermella. Ell volia que fos el 7 d’octubre, dia del suposat naixement de Cervantes. Va ser el 1930 quan es va decidir traslladar la celebració al 23 d’abril, però ja des del primer any, mentre a Madrid tenia un caire oficial i acadèmic, a Catalunya se la va fer seva la gent i va tenir un caire popular i comercial gràcies a llibreters i editors com Antoni López Llausàs i Gustau Gili, segons llegeixo a La Memòria dels catalans a l’apartat signat per Manuel Llanas. El que no podien imaginar és que el primer 23 d’abril arribés nou dies després de la proclamació de la Segona República. I per molt que es va voler vendre que la data coincidia amb la mort de Cervantes, el fet que se celebrés la diada del patró de Catalunya ho va arrodonir. Anys després seria Josep Pla qui moriria un 23 d’abril. El món té aquestes coses.

Per tant, que tinguem tots plegats una gran diada de Sant Jordi. Que es venguin moltes roses i també molts llibres, i estaria bé que a més es llegissin. L’arrelament del Dia del Llibre i de la Rosa al 23 d’abril des del mateix 1931 va fer que el periodista Josep Maria Planes escrivís que “el poble de Catalunya, amb el seu instint segur, ha sancionat amb l’escalf de la seva adhesió el líric maridatge de les roses i els llibres”. I com va reblar Joan Estelrich, “la diada és exultant de patriotisme no partidista”. Doncs això, per molts anys, catalans!