Tornem als burots

Fa dies que visc amb una crei­xent enveja dels que tenen legi­ti­mi­tat, com­petència, barra i força per impo­sar aran­zels a tort i a dret sense prèvia nego­ci­ació de trac­tes i acords exis­tents. Fins i tot visc amb una crei­xent enveja cap a les supo­sa­des vícti­mes d’aquesta pluja aran­zelària que la reben amb parai­gua obert i dins d’àmplies cape­li­nes que els per­me­ten mani­o­brar amb legi­ti­mi­tat, com­petència, barra i força sufi­ci­ents per con­tes­tar amb un rellançament aran­ze­lari cor­re­git i aug­men­tat. Després d’anys de tenir els aran­zels ana­te­ma­tit­zats, ara no ets ningú si no vas tot el dia aran­zels amunt, aran­zels avall. Difícil­ment algú deu saber a hores d’ara com aca­barà el joc dels pode­ro­sos. “Si em poses un 30% a l’acer, jo et poso un 60 al licor d’arròs i a la sar­gan­tana dis­se­cada.” “I què et pen­ses, que les miraré pas­sar? Si em fots un 60 al licor d’arròs i a la sar­gan­tana dis­se­cada t’apu­jaré el 30 de l’acer al 60, a la fusta de teca t’hi fotré un 90, i pobre de tu que moguis fitxa. Tinc una llista d’aran­zels a punt entre el 100% i el 150%.” Entre que els anun­cien, retar­den l’entrada en vigor, repli­quen, els aug­men­ten i tor­nen a repli­car, anem aran­zels amunt, aran­zels avall des de fa tres mesos. De fet, han de saber que es tracta d’un con­curs públic per veure qui la fa més llarga, i poca cosa més. N’estic segur. És per això que no m’impres­si­o­nen els plans dels governs euro­peu, cen­tral, català. Jo tor­na­ria als burots, i així podríem jugar tots.