“Que no sigui massa tard”

Veure sèries als canals de televisió s’ha convertit des de fa temps en la nova moda cinèfila. I si bé serveix per estar al dia i compartir narratives i vides paral·leles amb amics, també serveix, algunes vegades, per evidenciar que hi ha realitats que ens agradaria que estiguessin implementades en el nostre entorn. El fet és que veure psicòlegs-coach motivacionals que treballen dins les empreses d’alt rendiment econòmic i que tenen un pes específic molt rellevant esdevé quelcom que fa tenir enveja d’una cultura, l’anglosaxona, que té molts obscurs, però té un pragmatisme i uns clars que a voltes són l’enveja de propis i estranys. Un psicòleg que té un pes cabdal dins la dinàmica diària d’una empresa que genera milers i milers de diners. En el nostre entorn això és impensable; en l’esport d’alt rendiment això cada cop és més quotidià, malgrat que en el futbol –el gran aparador de la societat– encara se l’amaga, la figura del psicòleg està mal vista i sembla que generi debilitat en la credibilitat de l’entrenador. Només alguns documentals parlant sobre el que els va succeir, als jugadors Iniesta, Bojan Krkic o la darrera sèrie sobre Luis Enrique destaquen aquesta feina titànica, encara poc valorada per una societat on un de cada deu ciutadans pateix trastorns de salut mental i on la covid ha deixat una factura que els departaments de Salut d’alguna manera intenten pal·liar.

Humor i psicologia. Riure és quelcom essencial per afrontar els reptes quotidians. Els humoristes gràfics, una figura que s’hauria de protegir, tendeixen a ser indicadors de l’estat de les societats. El riure és un termòmetre essencial per saber com estan les coses i transformar els estats d’ànim. L’altre dia vaig veure una excel·lent vinyeta on un client preguntava al seu terapeuta al seu despatx: “Com és que no he vingut abans?” I el terapeuta en qüestió li diu, sense ni immutar-se: “Perquè no sabies que ho necessitaves, fins que és massa tard.” La lliçó seria: deixem-nos de tenir tants prejudicis i anem a buscar persones que puguin donar un suport emocional a l’hora de prendre decisions importants; és clau, no només personalment sinó empresarialment. La figura d’un coach, d’un orientador psicològic–un especialista– és avui dia –i sempre ho ha estat– un valor diferencial de primer nivell en les grans corporacions que vulguin avançar. La pressió de la tecnologia, dels mercats globals, dels canvis constants generen un pes addicional en les nostres decisions. Necessitem tenir suport, paciència i enfocar-nos bé.

(*) Col·legiada 21.234 del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya