La píndola masculina

Llegeixo que s’estan fent proves clíniques d’una píndola anticonceptiva masculina. Diuen que l’esperança és allò últim que es perd. Que el biaix de gènere en el món de la medicina no és una invenció diria que ja no està en discussió, i que té efectes en l’assistència, la diagnosi i el tractament de les dones, tampoc. La doctora i exdiputada Carme Valls va ser una de les primeres veus que vaig sentir que ens feien prendre consciència d’aquesta mirada masculina del món que sovint ens impregna sigil·losament. I vam aprendre, per exemple, que els símptomes d’un atac de cor en els homes i les dones sovint és diferent. Per sort aquesta nova mirada va fent forat, també a l’hora de visibilitzar malalties que restaven a l’ostracisme o s’atribuïen a dones figaflors i bledes, com l’endometriosi. El concepte “biaix de gènere en l’atenció sanitària” va aparèixer el 1991 en un article publicat a The New England of Medicine que va encetar el debat. D’això fa més de 30 anys, i més enllà d’una diagnosi del problema sembla que estem lluny encara d’un tractament eficaç. La nova píndola masculina és, en aquest escenari, un important avenç, a banda de la constatació que la càrrega de la contracepció que fins ara han suportat sobretot les dones no ha preocupat gaire, per no dir gens, ni la comunitat científica ni les farmacèutiques. Només una dada: el projecte el lideren dues dones.