Opinió

Lletra petita

Setmana Santa

“Deia que les processons han passat de ser mostra del catolicisme més tradicional a meres representacions lúdiques a l’aire lliure per a la gran majoria dels espectadors

Parlar avui en dia de Setmana Santa és fer-ho eminentment de vacances. D’escapada a capitals europees, d’uns dies de descans a la muntanya o, en el cas que no hi hagi cap raconet econòmic, de llargues jornades sepultats en el sofà, amb crispetes i plataformes de streaming a tot drap. El sentit profundament religiós de la data s’ha anat esvaint més de pressa que en altres festivitats semblants, malgrat que encara queden reductes que amb esforç i constància volen mantenir la tradició amb un compromís del tot meritori. Per a la majoria de la gent, però, la recreació de la mort de Crist es converteix en un reclam festiu, un atractiu turístic de grans proporcions que, això sí, fa vessar els carrers de gent. Malgrat que fa temps que vaig desertar de participar com a públic d’aquestes concentracions, si vius en un barri nascut de la immigració dels anys cinquanta i seixanta provinent d’un sud profundament catòlic, és pràcticament impossible que no acabis immers en l’escenificació dels preparatius. Més tard o més d’hora ensopegaràs amb alguna conversa entre veïns sobre les novetats en el recorregut de la processó, o t’arribarà via xarxa social les estrenes en el vestuari dels participants o en el de les figures que protagonitzen la cita o acabaràs sentint de lluny el retruny monòton i compassat dels tambors que assagen setmanes abans el mateix ritme de tots els anys. Deia que les processons han passat de ser mostra del catolicisme més tradicional a meres representacions lúdiques a l’aire lliure per a la gran majoria dels espectadors. Qui les viu, però, repeteix que formar-ne part exigeix fe, devoció i convicció. No en tinc cap dubte pel que fa als membres de la confraria corresponent, però ja no posaria la mà al foc pel que fa als altres participants assidus. Tancant la comitiva, els polítics locals de tots els colors s’apunten al recorregut oficial any rere any. Creguin o no. Potser sí que per a ells també es tracta de fe, però en tot cas d’una fe tenyida d’oportunisme de ser vist i reconegut en un acte multitudinari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia