ICP (‘In Catalan Please’)

Una empresa m’ofereix, via mail i mitjançant el domini d’aquesta casa, un Wedding Content Creator. No recordo haver sol·licitat els serveis de cap professional que respongui a aquesta definició, ni tinc pensat casar-me en els propers mesos, però, per si de cas m’he compromès a passar aviat per l’altar i ni tan sols ho recordo, tafanejo la informació. El que m’estan venent és un fotògraf de boda que té cura, sobretot, de les imatges que es publicaran en les xarxes socials, així que desconec en quin moment han vist en mi una clienta potencial. En mi, que podria fer un llibre cantant les quaranta a aquells que, de tant que mostren, practiquen la pornografia amb la seva vida personal, doncs a mi em venen a proposar fer-me d’altaveu d’un moment íntim que ni tan sols tindrà lloc. Suposo que fa de modern, això de parlar amb anglicismes, però soc de les que han incorporat un mínim d’opcions en una llengua estrangera a la meva normalitat –ara mateix només en venen al cap hashtag i spoiler–, sobretot perquè les meves neurones es neguen a emmagatzemar-les. Així que corro el perill, si la societat continua en aquesta línia, de no entendre ni la meitat de les converses que tindran lloc al meu voltant. Per això m’he marcat un deadline –data límit de lliurament– per incorporar algun anglicisme més, així podré aspirar a millorar el meu branding –marca personal– davant les persones amb les quals podem compartir una cervesa afterthework –després de treballar– o fins i tot EOD –End Of Day o abans que acabi el dia–, sempre que cadascú BYOB –Bring Your Own Beer o porti la seva birra–. Tot i que THB –To Be Honest o per ser sincers–, IDC –I Don’t Care, no m’importa– com acabi aquesta història nostra amb les paraules adoptades, perquè sempre ens quedarà l’opció de respondre amb un ICP –In Catalan Please, en català, sisplau.