Més parir i menys votar, dones!

Fa anys que sentim dir que un dels dics de contenció a l’onada reaccionària és el vot de les dones. La tendència general arreu del món és que les dones voten menys l’extrema dreta, i la diferència es fa molt més profunda entre el jovent. Els ideòlegs reaccionaris ho saben bé, i per això han iniciat una campanya per convèncer la societat que cal eliminar el dret a vot de les dones. Dit així sembla distòpic, impossible. Tant com ho podia semblar fa uns mesos que l’home més ric del món fes la salutació nazi en directe per celebrar que el candidat que havia finançat arribava de nou al poder. I que hi hauria tertúlies posant-ho a discussió.

A la cort de Donald Trump, a més de negacionistes de l’Holocaust, negacionistes del canvi climàtic i negacionistes de l’esfericitat de la Terra, hi ha, també, molts negacionistes dels drets de les dones. I això inclou no només el dret a l’avortament, sinó també el dret al divorci i al vot. Alguns dels amics i protegits del magnat són tan influents com Andrew Tate, el guru de l’antifeminisme que es defineix a ell mateix com “un misogin absolut”. Actualment sota procés acusat de diverses violacions, tràfic de menors i explotació sexual, Tate, amb gairebé 11 milions de seguidors a X, és l’ídol de la masclosfera, la galàxia misògina que adoctrina adolescents i no tan adolescents arreu del món. “Les dones no haurien de votar. No poden veure el panorama general i mai es sacrificarien pel bé de la societat”, assegura Tate, que també dona consells sobre com apallissar la parella.

L’epicentre del reaccionarisme misogin és als EUA, però, tal com ha passat amb la moda de l’antiwokisme, tot acaba arribant a Europa. Al continent tenim un bon grapat d’influencers amb milions de seguidors que promouen les idees misògines i fan campanya contra el dret a vot de les dones. La proposta principal és que hi hagi un vot per unitat familiar, que voti “el pare de família”. També hi ha dones que defensen retallar els drets de les dones. Una de les més conegudes a l’Estat espanyol és Ramsey Ferrero, amb 350.000 seguidors a TikTok, que fa vídeos per convèncer les dones que perdre el dret a vot seria un bé per a la societat. “Les dones no haurien de poder votar perquè són massa emocionals i quan voten guanya l’esquerra, guanyen els bonistes, els woke”, diu, sense gaire subtilesa.

Trump parla de les dones com uns éssers classificables per la seva bellesa a les quals “cal protegir fins i tot contra la seva voluntat”. Però és el seu vicepresident, JD Vance, a qui cal escoltar per entendre per on van els trets ideològics. L’hem sentit lamentar-se de les dones que no aporten descendència a la pàtria i que només viuen “amb gats”, i ha assenyalat les dones treballadores que “abandonen les criatures en llars d’infants de mala mort” en nom de la llibertat de treballar, en comptes de quedar-se a casa cuidant-los.

Orban, Meloni i Salvini opinen el mateix, perquè aquesta idea és el rovell de l’ou del reaccionarisme mundial. I la promouen think tanks tan potents com l’Heritage Foundation, el gran patrocinador ideològic de Trump. Per a aquest think tank ultraconservador, el principal problema de l’actualitat és que “la família tradicional està en perill”. I per això cal fer recular la societat dècades enrere, quan la dona sabia quin era el seu lloc: a casa, parint i cuidant els fills. Per això, han proposat unes directrius que Trump va implementant a través de decrets. S’ha de desincentivar que les dones treballin, eliminar les tuteles laborals, dificultar o prohibir l’avortament, el divorci, els mètodes anticonceptius i, en una instància, el dret a vot.

Com que treure el dret a vot a les dones seria massa matusser fins i tot per a Trump, el que es pretén és fer-lo més difícil. Per exemple, amb un decret llei que pretén exigir una prova de ciutadania per poder votar, un requisit al qual no podria accedir-hi tothom. Caldria que l’acta de naixement i el passaport o carnet de conduir coincidissin. El 79% de les dones dels EUA, segons el Pew Research Center, han adoptat el cognom del marit i podrien quedar-ne excloses.

Per ara, que les dones puguin perdre el dret a vot encara ens sembla ciència-ficció. Però cal ser conscients que quan els think tanks que patrocinen l’onada reaccionària asseguren que l’objectiu és retornar la societat a dècades enrere, ho diuen de debò. Amb tota la pèrdua de drets que això comporta, per molt que es vulgui camuflar sota un vernís nostàlgic de romantització del passat.