Trump com a factor disruptiu

El 6 de maig, Matina Stevis-Gridneff publicava una crònica a The New York Times en què afirmava que la política de Donald Trump està tenint repercussions en algunes eleccions que se celebren a diferents països del món. Repercussions que no sempre afavoreixen el president dels EUA o el seu moviment MAGA (Make America Great Again). Així, el Canadà i Austràlia, molt allunyats geogràficament, però que comparteixen la llengua anglesa (a la nació del Quebec el francès és majoritari) i una història colonial que tenia com a metròpoli Londres i presenten algunes característiques comunes, com el cap de l’Estat, el rei Carles III del Regne Unit, una important indústria minera i una història política basada en uns principis, uns valors i un sistema federal força semblants. Doncs bé, els dos partits en el govern van capgirar les previsions que apuntaven les enquestes i els mitjans de comunicació.

AL Canadà, el Partit Liberal (centreesquerra), el gener de 2025 va haver de fer front a la dimissió de Justin Trudeau, que era primer ministre des del novembre del 2015, perquè el govern va quedar en minoria amb la sortida del socialdemòcrata Nou Partit Democràtic, que comportà, a més, la dimissió de diferents ministres i unes enquestes molt adverses. Al mes de març el relleva com a primer ministre i líder del partit Mark Carney, exgovernador del Banc del Canadà i del Banc d’Anglaterra, però amb poca experiència política. Tanmateix, l’amenaça aranzelària de Trump a un país que té una economia pràcticament indestriable de la dels EUA (el 71% de les exportacions del Canadà van als EUA, d’on arriben el 51% de les importacions) i la insinuació que el millor futur del Canadà seria esdevenir el 51è estat de la Unió, li van fer la campanya a Carney: el Partit Liberal es va imposar en les eleccions del 23 d’abril amb 169 escons (sobre un total de 343), només tres escons per sota de la majoria absoluta, la qual cosa li permet governar en minoria sense excessives dificultats.

A Austràlia governava amb majoria absoluta des del 2022 el Partit Laborista Australià (socialdemòcrata) d’Anthony Albanese, però les enquestes li pronosticaven una forta davallada, encara que podria conservar el govern en minoria. Sens dubte, també en aquest cas les expectatives de la coalició Liberal-Nacional (centredreta) davallaren al mateix ritme que Trump anunciava nous aranzels i atacs als fins ara aliats dels EUA i, així, el 26 de febrer, en la primera reunió del seu gabinet presidencial (a la qual, inexplicablement, assistia Elon Musk, que no té cap càrrec governamental) a més d’anunciar de nou la política aranzelària que pensava aplicar va afirmar que “la UE es va crear per fotre els EUA”. El 3 de maig, el partit de centreesquerra d’Albanese no només va guanyar les eleccions sinó que va ampliar considerablement la majoria absoluta (92 escons sobre 150), mentre que el líder del Partit Liberal, Peter Dutton, que no va saber distanciar-se prou de Trump, va perdre les eleccions i l’escó.

En un context molt diferent, a la ciutat estat de Singapur, amb un sistema de democràcia parlamentària de tradició britànica, però amb un govern que sovint presenta trets autoritaris, governa des de la fi de la presència britànica (1959) el Partit d’Acció Popular (dreta). El seu líder i primer ministre, Lawrence Wong, s’ha guardat prou bé l’esquena advertint que la política aranzelària de Trump amenaça la prosperitat i l’estabilitat de Singapur, que són fruit de la gran activitat comercial del seu port. El 3 de maig va obtenir, un cop més, una victòria contundent.

En canvi, a Europa, sembla que els seguidors de Trump estan a l’alça, com hem vist en les eleccions presidencials romaneses o en les parcials de l’1 de maig (substitució d’un diputat condemnat per agressió) del Regne Unit, on el partit Reform UK de Nigel Farage va obtenir el cinquè diputat amb una campanya molt agressiva contra la immigració. Però fer previsions amb Trump és perillós i pot portar a error, perquè la seva política és imprevisible i voluble. Així dilluns tancava un acord amb la Xina per reduir els aranzels al 30% durant 90 dies per negociar els definitius: sobtada alça a les borses i revaloració del dolar. Alhora exigia una rebaixa en els preus dels medicaments i exigia que les farmacèutiques (caiguda de les accions) carreguessin el cost de la reducció en les exportacions i deia que “en molts aspectes la UE és més desagradable que la Xina”. En suma, el segon mandat de Trump és desconcertant i esbojarrat, com si no fos capaç de llegir i comprendre com és avui el món.