40 anys de la llicència de català a Perpinyà

El curs universitari 1984/85, per primer cop a Perpinyà, estudiants aprovaven llur llicenciatura d’estudis catalans. Ara fa just 40 anys. Quatre decennis és prou temps per fer balanç de la feina feta i del que queda per fer. La part històrica (i d’homenatge) primer: unes persones compromeses, intel·ligents, visionàries i tossudes van saber crear les estructures i les formacions, que han estat fonament de tots els avenços posteriors: els Joan Becat, Pere Verdaguer, Miquela Valls, Alícia Marcet, Domènec Bernardó entre els principals són els artífexs del que avui és la facultat de català de la Universitat de Perpinyà –l’Institut Franco-Català Transfronterer– i els diplomes que s’hi imparteixen: llicenciatura, màsters, doctorat i certificats de català.

El resultat és que, entre el final del segle XX i el primer quart del XXI, són milers d’estudiants que han estat formats a la llengua catalana, s’han beneficiat d’estudis superiors de llengua, cultura, ensenyament de català, per integrar, amb els diplomes en mà, totes les feines que necessiten coneixement de la llengua. Només en el camp de l’ensenyament escolar i cenyint-nos únicament a les places obertes pel ministeri són actualment unes 250 persones que treballen a ensenyar el català des de la maternal fins a la universitat. La base del desenvolupament, de l’extensió de l’ensenyament del català i doncs de la seua difusió dins la societat és la consolidació de les formacions: la llicenciatura de català ha permès d’aconseguir els concursos d’ensenyants –CAPES per al secundari, CRPE bilingüe per al primari, concurs universitari per al superior.

Avui quan entrem al segon quart del segle XXI, no oblidem que entre les llengües amenaçades a (per) França figura el català, i que depèn de l’enfortiment de les estructures la velocitat amb la qual el català podrà ser “replantat” dins la societat. La Universitat de Perpinyà i la llicenciatura de català tenen per davant un repte: amb la reforma dels concursos d’ensenyants (que ara se presentaran al tercer any de llicència) i la necessitat de catalanòfons en feines i camps cada cop més nombrosos i variats. La llicenciatura d’estudis catalans de la Universitat de Perpinyà (generalista i variada quant a continguts: llengua, traducció, literatura, sociolingüística, patrimoni i cultura...) mai no ha estat tan oportuna per accedir a sortides professionals i per a contribuir al desenvolupament –i no solament lingüístic– de la Catalunya Nord.

El cost modest (uns 200 euros per any de matrícula, ja que França subvenciona els estudis superiors dels joves) i l’accessibilitat òptima (modalitat presencial i a distància) en fan una opció privilegiada per tots els interessats per implicar-se en la recuperació de la llengua a Perpinyà, pels qui vulguin conèixer de primer mà l’original Catalunya septentrional, per qui tingui un mínim interès pel món francòfon. La facultat de català té la seu a la Casa dels Països Catalans, al camí de la Passió Vella, carrer amb nom encara únicament en català.