Som 10 milions
Catalunya (del) Nord
Com a membre de la Secció Filològica de l’IEC sé perfectament que pel nom del nord del país, és recomanat que se faci servir amb la preposició “de” entre el nom propi “Catalunya” i el qualificatiu “nord”. Ara bé, els catalans del nord, des dels anys 1970, han batejat les seues terres, els territoris annexionats per França el 1659, amb la denominació “Catalunya Nord”. Els primers que fan servir l’apel·lació són Joan Becat (Atlas de Catalunya Nord, 1977) i Llorenç Planes (El petit llibre de Catalunya Nord, 1974). Al cap de 50 anys encara se fa servir.
Les dues apel·lacions no tenen pas el mateix sentit. Cadascuna té legitimitat. Cosa que indueix que els correctors no imposin una de les dues formes.
“Catalunya Nord” és nom propi que s’aplica a les terres catalanes sota administració francesa. Abans que França se n’apropiï no tenia pas cap denominació pròpia. Els noms que el regne de França i la República després, van imposar per a designar-les són “Província del Rosselló...” i “Pirineus-Orientals”. Els punts suspensius de la denominació reial corresponen al nom complet: comtats i vegueries de Rosselló (i sotsvegueria del Vallespir), de Conflent i (meitat) de Cerdanya (amb sotsvegueria del Capcir).
Ambdós oculten la identitat del territori. “Catalunya Nord”, ultra la legitimitat d’haver estat triat pels propis ciutadans, és una denominació original que correspon al nou estatus politicoadministratiu: els territoris catalans del nord de la frontera –no dels Pirineus, que les Corberes també són Pirineus.
“Catalunya del Nord”, en canvi, designa territoris que formen part de Catalunya i se situen al nord del país. Figueres és Catalunya del Nord, igual que Ceret. En canvi la capital de l’Alt Empordà no pertany a Catalunya Nord, per ser situada al sud de la frontera. Es pot considerar que la Catalunya Nord s’hauria de designar com a “Catalunya del Nord”, però llavors s’introdueix ambigüitat i imprecisió. Se pot també considerar que seria més adient “Catalunya del Nord”, obviant l’annexió i l’adscripció estatal. És una posició política reivindicadora de la integritat territorial i de la sobirania de Catalunya en el seu conjunt. Hi podem subscriure del tot. Però no treu el caràcter ambigu ni la negació de la realitat.
La discussió en el camp lingüístic, tampoc és convincent. “Nord” com a adjectiu (invariable), és del tot correcte darrere d’un nom. I encara que el DIEC no inclogui més aquesta categoria pel terme (sí que figurava en edicions anteriors del diccionari), “nord” com a nom també és utilitzat en aposició darrere d’un altre nom. Com ara “Pol Nord” o “sortida nord”, “costa nord” o “Barcelona Nord” (en aquest mateix diari). El dia que se produeixi la reunificació, “Catalunya Nord” desapareixerà per passar a ser exclusivament part de la Catalunya del Nord. Igual que la RDA ha deixat lloc a l’Alemanya de l’Est. Mentrestant, almenys, s’ha de respectar que cadascú utilitzi la denominació que més li avingui.
