Els Presseguers

El primer dia que els vaig veure i sentir actuar, vaig quedar esbalaït. Per la bona música que produeixen, per l’animació que encomanen i per l’immens repertori que abasta temes folklòrics de tot Europa i més enllà. Els Presseguers és un conjunt que ha nascut i treballa a Sant Feliu de Pallerols, i això sol ja seria motiu de goig i alegria. Però és que la Jana, en Toni, en Joan i en Marcel ho fan molt bé i, quan són a l’escenari, ni ells ni el públic trobem el moment d’acabar i això és un indiscutible senyal d’acceptació i entusiasme. L’últim dia que els vaig veure, fa unes tres setmanes, oferiren una mostra de música popular nostrada, francesa, sarda, siciliana, valenciana i alemanya, que va fer les delícies unànimes i entusiastes d’un auditori atent i amatent. I això que era a la sobretaula multitudinària de l’àpat organitzat pel Casal Sant Marc, on més aviat la tendència és cap a la dispersió i distracció amb perifèrics que es produeixen en sobretaules d’aquesta mena. Però al meu poble, no només hi ha l’excel·lència d’Els Presseguers. Des de fa uns anys, i amb suport municipal destacat, han anat sorgint una sèrie d’associacions, grups i colles diverses, cosa que, del meu record, no s’havia produït mai. I penso, per exemple, en un taller obert de costura, el grup de cantaires de nadales, la posada en marxa de compostatge comunitari, xerrades literàries, exposicions sobre temes del passat (pintors, dones que han fet història, antigues botigues...), freqüents representacions teatrals, balls folk sovintejats i altres projectes. Ara mateix hi destacaria la voluntat de ressuscitar L’Estel de Natzaret, els Pastorets que s’havien fet al poble des de l’any 1941 fins a principis d’aquest segle, projecte que ja té inscrits més de seixanta interessats. En fi, que entre una cosa i l’altra, i gràcies en molt bona part a l’entusiasme de gent d’aquesta que en diem nouvinguda que el poble ha acollit de bona gana (com sempre amb alguna excepció –només faltaria–), les activitats bullen, i de quina manera. Una de què en soc víctima, per dir-ho així: m’ha costat Déu i ajuda trobar dia per a una presentació de llibre; a tot el maig i bona part del juny la programació d’actes no només estava atapeïda, sinó que vessava per tots costats.