Preparats

L’arquebisbe de Madrid, Enrique y Tarancón, ha fet aquestes afirmacions: “estrenem democràcia, estrenem llibertat, però la gent no està formada per a la democràcia ni per a l’ús de la llibertat, i aleshores surt, sense voler, una mica d’anticlericalisme”.

Quan llegeixo o quan sento que un personatge diu que “la gent” no està preparada per a la democràcia i per a la llibertat em vénen ganes de treure’m respectuosament el barret, fer una reverència i preguntar: “¿I com ho han aconseguit, vostès que tenen influència, que la gent no estigui preparada?”

Senyors bisbes, senyors polítics, senyors generals, senyors intel·lectuals que us mireu “la gent” i la trobeu “immadura”: sou vosaltres els qui no esteu preparats per a formar-la. Senzillament, no esteu preparats perquè mai no heu comprès que era un afer urgent.

Quan Indira Gandhi va voler fer una reforma –que ara no jutjaré– a l’Índia en relació amb la fam, la natalitat, la descentralització, etc., va fer una frase per a justificar la rapidesa d’aplicació del seu programa: “el poble no està preparat per a esperar”.

Veieu?, aquesta idea sí que té força. Això que “el poble no està preparat per a esperar” sona com una novetat absoluta entre nosaltres, sistemàticament bombardejats –generació darrera generació– per la doctrina política contrària: sempre ens han dit que el poble no està preparat “ara” per a prendre una determinada decisió, per a rebre aquell benefici o exercir aquest dret. Que sí, que això o allò estaria bé, però compte, no ens precipitem, que encara no ha arribat l’hora, que més endavant serà el moment oportú.

Hi ha personatges que haurien de tenir una mica més de “pudor” quan parlen de “la gent” i li atribueixen manca de formació: Si aquesta manca fos certa, ¿qui n’és responsable, qui n’ha estat sistemàticament responsable? ¿És que el poble es nega a ésser format? Escolteu: quan està en joc l’ordenació política, el progrés d’un país, la justícia social, la lluita per la democràcia, no és lícit voler excusar els retards, les incapacitats o els egoismes amb la vella fórmula segons la qual “el poble no està preparat encara” per a assimilar el canvi indispensable. Cal proclamar, com Indira Gandhi, que el poble no està preparat per a esperar, per a continuar esperant –com un mannà miraculós– un millorament de la situació per a aconseguir el qual no veu que s’adoptin les mesures obligades amb la urgència necessària.

Abans es creia que valia la pena fer una cosa a poc a poc per a fer-la bé. Ara saben que, sovint, amb aquest criteri, les coses es fan “tard”, i que fer-ho tard vol dir fer-ho “malament”. Preparada o no, “la gent” ho veu molt clar.