Ni amb l’aval del Constitucional

Aquesta setmana s’ha donat a conèixer un esborrany de la ponència de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs del Partit Popular contra la llei d’amnistia. El text es va filtrar a alguns mitjans de comunicació, fins i tot abans de ser repartit a la desena de magistrats que el dia 10 de juny hauran de començar la deliberació. Primer de tot cal denunciar, doncs, una praxi –la de les filtracions interessades– molt allunyada de la seriositat que caldria en un organisme com aquest. El document que s’ha donat a conèixer no és el text definitiu de la sentència però deixa ben clar l’aval a la constitucionalitat del gruix de la llei, amb tres objeccions concretes, una de les quals és el fet que la llei no concreti que també han de ser objecte de l’amnistia totes les persones contràries a la independència que haguessin arribat a ser objecte de cap procediment; un peatge que s’afegeix a la pràctica dels tribunals, que han demostrat molta més celeritat per amnistiar policies que no pas per les persones que van participar en l’organització de l’1-O o en el conjunt del procés. El tex diu que la llei d’amnistia “restringeix notablement la possibilitat d’amnistiar els actes encaminats a oposar-se a aquesta secessió i a aquestes consultes, fins a l’extrem d’acotar l’amnistia, en aquest punt, a les «actuacions policíaques».” Sorprenent.

Sigui com sigui, la resolució del Tribunal Constitucional no alterarà el full de ruta que s’han marcat els jutges arrecerats al Tribunal Suprem, decidits a imposar el seu criteri, tal com ja va anunciar el jutge Pablo Llarena en un acte a la Universitat de Granada. La ponència passa de llarg sobre el delicte de malversació, que no s’abordava en el recurs del PP; i, en cas de confirmar-se, no tindrà cap efecte immediat sobre els líders institucionals de l’1-O condemnats o processats per la malversació, si bé podrà reforçar els seus recursos d’emparament. Resulta inconcebible, arribats a aquest punt, que ni la votació del Congrés ni el previsible aval del Tribunal Constitucional siguin suficients per evitar el bloqueig deliberat d’alguns jutges reaccionaris que s’han declarat en rebel·lia.