La senyora Camil·la

Aquestes setmanes circula per Figueres el rostre d’una dona amb un somriure de posat sota un barret a biaix, símbol d’un cert glamur afrancesat quan la modernitat ens arribava de París. Mirada desperta, franca, directa, gairebé reptadora, pòmuls rosats, llavis rogencs i una brusa floral amb coll de pic que desprèn vitalitat i un insinuant atreviment. La seva podria ser una imatge d’època, vintage, com s’anomena ara tot allò que abans era antic. Però el seu gest, la seva actitud, la llum que desprèn segueix transmetent una dignitat, una llibertat i una gosadia que preserven intacta la seva lluita com a dona, com a persona i com a artista. I la fa vigent avui, rabiosament actual, per uns drets i un respecte amb els mateixos preceptes d’avantguarda que de manera natural va representar per aquestes latituds ja fa més d’un segle. Ella és Camil·la Lloret Altafulla (Figueres, 1903-1998), coneguda popularment com “la senyora Camil·la”. Una autèntica pionera del seu temps que a través de la seva formació musical va desafiar unes convencions socials i polítiques tan restrictives com castradores. La seva determinació la va convertir en la primera dona del país a liderar una formació jazzística quan l’any 1927 es va posar al capdavant de l’orquestrina The King Jazz, que tocava habitualment a la sala Edison de la capital de l’Alt Empordà. Abans, però, quan encara era una adolescent, ja s’havia foguejat musicalment a la Bisbal d’Empordà, on a més d’acompanyar al piano les projeccions de pel·lícules mudes als cinemes Mundial i Olimpia des de l’any 1918, també es va convertir en parella artística d’un altre jove prodigi i virtuós del violí que responia al nom de Xavier Cugat. El seu compromís amb l’ofici de músic sempre va anar més enllà dels escenaris, com ho deixa palès la seva participació activa en el Sindicat de Músics, vinculat a la CNT, sense amagar en cap moment el seu ideari antifeixista. Una actitud que li va comportar un consell de guerra, dos mesos de presó i, una vegada alliberada, reorientar la seva carrera a la pedagogia des d’un perfil baix. Tot i així va ser impossible frenar la seva empenta i es va convertir en referència per a tots aquells estudiants de música del territori, i avui, en just reconeixement, és la imatge del cartell que il·lustra l’edició número 26 del Festival de Jazz de Figueres.