Crec que El 9 no és cap llast

El tema d'El Punt i l'Avui, trac­tat fa quinze dies, ha por­tat cua. I segur que encara en por­tarà molta més. Ja res no corre, tot vola, em deia un amic. I és ben cert. M'han arri­bat opi­ni­ons de tota mena, i el que puc dir és que els màxims res­pon­sa­bles de tots dos dia­ris tre­ba­llen fent pro­jec­tes, números, per ofe­rir-los al con­sell d'admi­nis­tració, que és el que en defi­ni­tiva té la dar­rera paraula. El que em tran­quil·litza és que tenen sem­pre al davant els objec­tius per als quals es van fun­dar tots dos dia­ris, que no són altres que un ser­vei total al país i a la nos­tra llen­gua. Es faci el que es faci en el futur –podríem dir gai­rebé en el pre­sent–, només desitjo i segur que també ho desit­gen els lec­tors, que Cata­lu­nya tin­gui una premsa de gran qua­li­tat, amb una infor­mació con­tras­tada i una opinió que, tot i ser diversa, ajudi a millo­rar la nos­tra qua­li­tat de vida, tant a les per­so­nes com a la soci­e­tat. No tin­gueu cap dubte que ani­rem infor­mant pun­tu­al­ment del que es vagi coent en aquest tema.

Pre­ci­sa­ment, sobre aquest punt, i molts d'altres, l'Oriol López Villena m'envia un llarg cor­reu electrònic en el qual abunda en el que vam dir en el dar­rer escrit. Diu: “Si l'Avui i El Punt són iguals pràcti­ca­ment en tot, no entenc com no poden fusi­o­nar-se d'una vegada i gau­dir d'un sol diari a Bar­ce­lona. No tinc cap recança de lle­gir El Punt, en lloc de l'Avui, si els opi­na­dors seguei­xen”.

Però hi ha més punts del seu escrit que vol­dria trac­tar, perquè tots són interes­sants, i ja d'entrada vol­dria agrair a l'Oriol el seu esforç d'apro­fun­di­ment sobre els diver­sos pro­duc­tes que edita Her­mes. Gràcies a per­so­nes com tu, Oriol, els nos­tres dia­ris i set­ma­na­ris en català ani­ran enda­vant. Em dema­nes per què “els subs­crip­tors no tenim accés a totes les edi­ci­ons comar­cals d'El Punt a través de la web del Quiosc, quan és obvi que des de Bar­ce­lona no com­praré El Punt de Bar­ce­lona, l'Avui i El Punt de Girona”. Cer­ta­ment, en aquests moments El Punt i l'Avui són dues capçale­res inde­pen­dents que tenen el seu preu i els seus ser­veis. El lec­tor de l'Avui, doncs, pot lle­gir per inter­net el seu diari, i els lec­tors d'El Punt, això sí, tenen en digi­tal totes les diver­ses edi­ci­ons del diari. Però temps al temps, tot està en estudi i de ben segur que veu­rem can­vis.

I encara l'Oriol em comenta un altre punt: es tracta del diari espor­tiu El 9. Diu: “Voleu dir que El 9 no és un llast per tenir un autèntic diari naci­o­nal per edi­ci­ons?”. Crec que no “tenim dret” a un diari espor­tiu si no ens el podem pagar. Hi ha cul­tu­res sense dia­ris espor­tius, i acos­tu­men a ser les més avançades. Crec que l'eli­mi­nació d'El 9 per­me­tria dedi­car més esforços a cor­res­pon­sals i inves­ti­gació que sí que apor­ta­rien més lec­tors”. A mi em sem­bla que la millor res­posta, Oriol, és una frase en llatí que diu: “Haec opor­tet facere et alia non omit­tere” –per­dona si hi ha cap error d'orto­gra­fia, fa molts anys que vaig estu­diar llatí i no l'he tor­nat a repas­sar–, que traduït vol dir “cal fer això sense obli­dar les altres coses”. Sin­ce­ra­ment, des del pri­mer dia he estat un defen­sor acèrrim d'El 9, i quan des de les altes esfe­res del diari plan­te­ja­ven que pot­ser s'hau­ria de pres­cin­dir del diari espor­tiu per motius econòmics, sem­pre vaig tren­car una llança al seu favor. I per dos motius. Per una banda, no obli­dem que és el pri­mer diari espor­tiu en català que hi ha hagut a casa nos­tra. Quan va sor­tir, vaig inter­pre­tar que era un pas enda­vant per a la nor­ma­lit­zació de la nos­tra llen­gua. Aquí podríem entrar en el debat sobre si l'esport, com deixa enten­dre el nos­tre lec­tor, no és per a les soci­e­tats cul­tes, o bé és una cul­tura. Aquest debat l'he tin­gut a casa i no ens hem posat d'acord. Puc dir, i ho dic amb orgull, que lle­geixo cada dia i de dalt a baix El 9, m'agra­den tots els esports, els segueixo i a més puc lle­gir en català. El segon motiu és, doncs, que els cata­lans afi­ci­o­nats als esports no han d'aga­far un diari escrit en cas­tellà per infor­mar-se del que passa. Cer­ta­ment, hi ha lec­tors que, tal com els arriba el diari espor­tiu, el tiren a la pape­rera. Però també n'hi ha que pas­sen de llarg altres sec­ci­ons del diari.

Sem­pre he pen­sat que un diari toca tants punts i tan­tes tecles, que per­met a tots els lec­tors tro­bar-hi alguna cosa que els interessa. I en conec molts que no es per­den cap edició d'El 9. Cal, i en això dono la raó a l'Oriol, que res con­di­ci­oni la resta del diari; per tant, interessa que El 9 sigui auto­su­fi­ci­ent i no robi mit­jans per a altres sec­ci­ons. I per­me­teu-me encara afe­gir-hi un ter­cer punt: crec sin­ce­ra­ment que El 9 ha creat un nou estil de diari espor­tiu, amb un enfo­ca­ment diguem-ne “més civi­lit­zat”. A par­tir d'aquí, podem dis­cu­tir-ho tot, si el diari espor­tiu és molt culer, massa culer, si hau­ria de donar més importància a altres esports...