Franciscus

Així. Res més. Ni cognom ni professió. D’aquesta manera ha volgut ser enterrat el papa Francesc fora del Vaticà. Es poden fer totes les lectures que vulguem, però al llarg del seu pontificat ens ha donat prou pautes per encertar en les interpretacions. Des del primer dia va deixar clar que ell era un servidor, no una autoritat, i si no ha fet més coses és perquè al Vaticà hi ha tota una cuirassa que li ha impedit fer més passes endavant.

Segurament als argentins no els ha sobtat tot el que per a nosaltres ha estat un descobriment. Anècdotes com fer-se enviar les sabates que havia portat al sabater argentí abans d’anar al conclave al qual va entrar com a cardenal i en va sortir papa, o bé fer anar a pagar la pensió on havia residit els dies abans de ser elegit. Vull insistir en la seva tomba, perquè el més normal era a Roma que el papa fos enterrat en un gran mausoleu al Vaticà, amb les dades del seu papat. Suposo que Francesc va acceptar el papat com una obediència a la voluntat de Déu i també perquè deuria pensar que podria canviar moltes coses. Lamentablement, l’estructura de l’Església catòlica s’ha allunyat molt i molt del que va programar Jesucrist. I això ja ho sabem des que Constantí va convertir la religió catòlica en oficial. Francesc, pel que hem anat veient, segurament pensava que, com a papa, podria tornar a aquella Església que ell tenia tan clara, que no era sinó la de l’Evangeli. M’imagino la cara que deuria posar quan va començar a trobar-se tots aquells prohoms que l’anaven frenant contínuament. Cardenals, bisbes, sacerdots i d’altres que no sabem havien muntat un tinglado que els anava bé per als seus interessos econòmics o de poder. Fa poc encara vaig llegir que el papa Francesc, molt enfadat i amb contundència, es queixava que molts religiosos anessin en “carros” luxosos, que deien ben poc a favor del missatge de Jesucrist, referint-se als cotxes que portaven.

El temps ens dirà si la feina que ha anat fent durant els seus anys de pontificat es veurà en la realitat de la vida del Vaticà. Una mica dependrà del nou papa que surti del proper conclave, que, si no hi ha canvis, ha de començar avui. La primera cosa que va fer el papa Francesc va ser deixar el palau vaticà i anar-se’n a viure a Santa Marta. En aquella residència, Francesc es trobava cada dia amb els residents del Vaticà i amb els membres eclesiàstics que anaven a Roma per algun tràmit. I, no siguem innocents, també per seguretat, davant les sospites sobre la mort del papa Joan Pau I. També és significatiu el primer viatge del seu pontificat, que va ser a Lampedusa, on va tirar un ram de flors al mar, on han mort milers d’emigrants.

Suposo que els argentins deuen retreure al papa Francesc que no hagi anat de viatge oficial a l’Argentina. I a ell també li deuria saber greu, però era una persona tan estricta que va preferir fer altres viatges que ell considerava que eren més profitosos per als catòlics i també per donar exemple del seu servei a la comunitat.

Francesc va estar al servei de la comunitat fins a l’últim moment. En les seves actuacions no distingia entre catòlics i no catòlics. Per a ell, el més important sempre han estat les persones i fins al darrer moment va implicar-se en l’acostament a la gent. Una de les coses que més m’han impressionat del papa Francesc és el contacte constant amb les persones, sobretot amb les més necessitades. Canviava la cara quan podia tenir a les mans uns criatura o una persona desvalguda. La sortida a la plaça de Sant Pere el dia de Pasqua em sembla que ens ha quedat gravada en el nostre interior, o almenys a mi no se m’esborrarà mai. No podia amb la seva ànima. Va voler fer la benedicció i les mans no li responien. Però quan el volien fer tornar a la basílica de Sant Pere, ell va demanar als portadors que fessin la volta més llarga. Fins a l’últim moment. L’endemà al matí se n’anava d’aquest món suposo que serenament, tranquil·lament. Per a mi ha estat un papat massa curt. I suposo que per a molta gent. Només cal veure les reaccions mundials per la seva mort. Van haver de deixar les portes obertes de la basílica del Vaticà durant tota la nit per la multitud que va voler donar l’últim adeu al papa Francesc. I han començat les cues per visitar la tomba a Santa Maria la Major.

Ben segur que ha començat el conclave. La lluita serà aferrissada entre els que volen continuar amb l’obertura de l’Església i els que voldrien tornar a l’Església fosca i tenebrosa, que els serveix per als seus interessos. I, si no, per què des dels Estats Units han posat milions de dòlars per comprar vots. Que Déu hi faci més que nosaltres.