‘Madame se meurt'

A plan­tar cara toca, que Tots Sants ens car­rega de raons. A més del record per­so­nal per aquells que ja no hi són, hem de tenir de nou pre­sent allò que escri­via Gabriel Fer­ra­ter a propòsit del català i la seva salut: que Madame se meurt. La madama, el català, se'ns mor. I no patiu que si revis­cola sem­pre hi haurà els hereus del decret de Nova Planta en guàrdia.

Joan Solà, que ha obert la porta a la Mort aquesta set­mana, li ha dit “com va això?”, i l'ha dei­xada entrar. Era qui amb més con­tundència havia expres­sat aquests dar­rers anys la neces­si­tat de seguir ferms en la defensa de la nos­tra llen­gua. Fins a arri­bar a inco­mo­dar els poders públics. Estem entre­nats, hem tin­gut molts dies revolts, i encara n'hau­rem de veure més. La sentència de l'Esta­tut con­firma la teo­ria de la tor­rada i la man­tega. I mira que la tor­rada té dues cares, i que les sentències són inter­pre­ta­bles. Però de moment, i si el nou pre­si­dent del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, Miguel Ángel Gimeno, no ho esmena, la tor­rada i la “pre­ferència” pel català, a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i la Dipu­tació de Lleida, cauen pel cos­tat de la man­tega. A punt per a la rellis­cada.

El decret de Nova Planta agafa noves for­mes, nous cos­sos. La teo­ria de l'eco­no­mista Germà Bel, que ha estu­diat l'evo­lució, estruc­tura i traçat de les infra­es­truc­tu­res al lli­bre que acaba de publi­car, España capi­tal París, és que després del 1714 l'Estat espa­nyol copia el model francès. I ja no valen els cri­te­ris econòmics a l'hora de poten­ciar aero­ports, auto­pis­tes o fer­ro­car­rils, el model radial, el del quilòmetre 0, s'aplica amb l'única idea de fer de Madrid una gran capi­tal com París.

I el que passa amb els avi­ons, passa amb la llen­gua. La sentència de l'Esta­tut dóna ales a la defen­sora del poble, al PP, a Ciu­ta­dans, a Con­vivència, i fins al mateix Manuel Aragón, que per ser pre­si­dent del Cons­ti­tu­ci­o­nal està dis­po­sat a escriure de nou que a Espa­nya de nació una i prou.

Madame se meurt, i no cap ni al cemen­tiri, arra­co­nada als mar­ges.