L'èxit no canvia la realitat

Avui gai­rebé resulta obli­gat par­lar de la visita del papa, Benet XVI, al tem­ple expi­a­tori de la Sagrada Família. Que vagi, doncs, per enda­vant, una cor­dial ben­vin­guda: “Ben­vin­gut el qui ve en nom del Senyor!”. Aquesta va ser la salu­tació que rebé Jesús el diu­menge de Rams a Jeru­sa­lem. Ben­vin­gut, en la tra­ducció lla­tina de la Vul­gata, és Bene­dic­tus. Coin­ci­deix, per tant, amb el nom esco­llit pel papa Rat­zin­ger: Bene­dic­tus XVI. No tinc cap dubte que s'endurà un bon record de Bar­ce­lona, ja que la seva visita ja està essent un èxit. Del que no estic tan segur és que l'èxit –per si mateix– sigui una fina­li­tat. Ni tam­poc una pri­o­ri­tat. És sobre això que vull refle­xi­o­nar.

Pel que res­pecta a l'orga­nit­zació, l'èxit seria que, amb una mínima des­pesa, s'acon­seguís un màxim de comu­ni­cació amb el papa. I de comu­ni­cació reci­proca. Gràcies al des­ple­ga­ment dels mit­jans, les parau­les del papa arri­ba­ran a moltíssima gent. Però no al revés: seran molt poques les per­so­nes que tin­dran l'opor­tu­ni­tat, ja no dic de par­lar amb el papa, sinó de fer-li arri­bar les seves inqui­e­tuds o les seves espe­ran­ces. Estem par­lant d'una visita pas­to­ral del màxim repre­sen­tant de la Església catòlica. Fins ara no s'ha tro­bat la manera d'esta­blir amb el papa un grau o un altre de comu­ni­cació. Encara que nomes fos a través del seu staff. Són molts els grups ecle­si­als que vol­drien ser escol­tats. Ser escol­tat seria millor que exhi­bir una pan­carta, amb l'espe­rança que sigui vista, si no pel papa, sí per alguna de les per­so­nes del seu entorn. Però això i res és el mateix. Les prin­ci­pals per­so­nes de l'entorn papal ja fa temps que conei­xen el con­tin­gut d'aques­tes pan­car­tes. Per tant, ja fa temps que hau­rien d'haver esta­blert una bona comu­ni­cació amb els dife­rents grups que es volen fer sen­tir i ja esta­rien inte­grats a la visita papal. Algú podria par­lar en repre­sen­tació de tots. Diria que una visita pas­to­ral o un viatge apostòlic ha de donar, en pri­mer lloc, fruits pas­to­rals o fruits apostòlics. Aquests fruits ja hi podrien ser si, en lloc de tant enre­nou, haguéssim anat per feina des del pri­mer moment.

Estic par­lant de treure ren­di­ment dels viat­ges papals. Atès que són com són, no hi ha cap raó que impe­deixi apro­fi­tar l'avi­nen­tesa per part de tot­hom que en tin­gui ganes. Deia Talley­rand (1812-1904) que “res no té més èxit que l'èxit”. I el viatge de Benet XVI a Bar­ce­lona s'ha plan­te­jat perquè fos un èxit. Èxit de públic assis­tent i èxit de per­so­na­li­tats vis­tents. Què té d'estrany, doncs, que siguin tants i tan diver­sos els grups que s'han mani­fes­tat? L'èxit engen­dra èxits, de la mateixa manera que el diner fa diners. I aquests dies no s'ha par­lat d'altra cosa que d'èxit i de diners. Es pre­te­nia que la visita del Papa fos un èxit. I que els diners gas­tats, mal­grat que són molts, sem­bles­sin pocs, com­pa­rats amb els guanys. Els guanys, en opinió del propi car­de­nal de Bar­ce­lona, Lluís M. Sis­tach, són sobre­tot la pro­jecció que tin­dria (i que sense dubte està tenint) Bar­ce­lona –i per extensió Cata­lu­nya, amb el tem­ple de la Sagrada Família com a logo­tip– amb motiu de la visita papal. En la seva opinió, la visita d'avui “era el fet més impor­tant que viu­ria Bar­ce­lona, d'ençà dels Jocs Olímpics del 92”. Pot­ser es va exce­dir en la com­pa­ració, però no en la seva decla­ració d'inten­ci­ons. És molt clar que, per a ell, i en ter­mes gene­rals per als bis­bes de Cata­lu­nya, aquesta visita d'avui cons­ti­tu­eix un gran esde­ve­ni­ment. S'ha par­lat, fins i tot, que l'Església cata­lana està pas­sant per un moment dolç. Tan dolç que, per pri­mera vegada, que jo sàpiga, el car­de­nal Sis­tach ha tin­gut la gosa­dia de des­men­tir publi­ca­ment al numero 1 de la CEE, el car­de­nal Rouco; el qual, també ha apro­fi­tat l'avi­nen­tesa per negar l'existència d'una “església cata­lana”. Segons ell exis­teix una sola església: l'església uni­ver­sal, que, si no m'equi­voco, és l'espa­nyola. Doncs no: l'església uni­ver­sals és la suma de totes les esglésies locals. El fet dife­ren­cial català també tindrà més pro­jecció, gra­cies a les pica­ba­ra­lles que la recerca de l'èxit pro­voca. O sigui, que encara que l'èxit no hau­ria de ser pri­o­ri­tari, atès que no hi ha manera d'evi­tar-ho, el meu desig és que esti­gui repar­tit. Tot­hom hi té dret, ja que si no fos per tots –els que hi estan a favor i els que hi estan en con­tra i els que “ni fu ni fa”– l'èxit de la visita papal no exis­ti­ria. No obli­dem, però, que l'èxit no can­via la rea­li­tat.