Els reis en barnús

En els anys del No-Do, Franco solia sor­tir envol­tat de les seves nétes per acon­se­guir que la imatge de dic­ta­dor acom­ple­xat fos subs­tituïda per la d'avi vene­ra­ble. Mort el dic­ta­dor, Jaime Camino va rodar Dra­gon Rapide, en què s'atre­via a mos­trar Franco en la inti­mi­tat. En una memo­ra­ble escena vèiem Franco amb pijama, al llit, amb Car­men Polo. Com cal supo­sar, l'escena no explo­rava la mor­bo­si­tat sexual de la pare­lla, sinó que més aviat mos­trava que la medi­o­cri­tat també era pre­sent sota els llençols. El tema de les repre­sen­ta­ci­ons de poder en la inti­mi­tat té alguna cosa de ficció deli­rant. En els dar­rers anys, el gran espe­ci­a­lista en el tema ha estat el dra­ma­turg Peter Mor­gan, que va acon­se­guir mos­trar a The Queen la reina mare amb barnús mirant per la tele­visió les notícies de la mort de Lady Di, i a Nixon-Frost com el pre­si­dent des­tituït era un vell avar que anava al dar­rera de qual­se­vol cosa que fes olor de diners. Tenint pre­sent aquests ante­ce­dents, costa molt posar-se a veure una minisèrie com ara Felipe y Leti­cia, diri­gida per Joa­quim Oris­trell, en què s'explica com el rei va conèixer la prin­cesa, la va ama­gar dels mit­jans i la va mos­trar als seus pares. La sèrie, produïda per Tele 5, vol ser una foto­no­vel·la per gua­nyar audiència, però resulta tan sur­re­a­lista que acaba sent una paròdia d'ella mateixa. La pare­lla real, for­mada per un rei que vol ser molt popu­lista –Juanjo Puig­corbé– i una reina maquiavèl·lica –Marisa Pare­des– con­trasta amb els pro­ta­go­nis­tes, que són com dos joves tite­lles que juguen a una curi­osa bar­reja kitsh entre Corín Tellado i Sissí. La qüestió que més m'interessa és, però, la inca­pa­ci­tat de la sèrie per poder fer creïble la inti­mi­tat. Si tenim en compte que la imatge que els reis i les prin­ce­ses trans­me­ten en els noti­ci­a­ris no és més que una imatge cons­truïda pel mateix poder, la ficció pot aju­dar a inven­tar-se o a mos­trar el que és el fora de camp de la monar­quia. El pro­blema de la sèrie de Tele 5 rau en el fet que es troba impo­tent per donar forma a aquest fora de camp, ja que no pot fer creïble la imatge del rei amb barnús. És aquest, però, un pro­blema de la sèrie o és un pro­blema més greu que té la seva arrel en el fals pudor mediàtic que sem­pre ha acom­pa­nyat la cons­trucció de la imatge monàrquica?