Ressuscitant vells debats

Què ha pas­sat a Bar­ce­lona?

Podem dir que s'ha acom­plert l'objec­tiu eclesiàstic de la visita, amb la dedi­cació com a basílica del tem­ple de Gaudí, i el Vaticà pot mos­trar-se satis­fet perquè la figura sin­gu­lar del papa ha que­dat reforçada davant de milers de per­so­nes i pro­jec­tada mediàtica­ment en tots els racons del món. Al mateix temps ha pogut repe­tir el seu mis­satge més rei­te­ra­tiu: model tra­di­ci­o­nal de família, drets a la vida des del pri­mer moment de la con­cepció, crida perquè la soci­e­tat legisli d'acord amb aquesta visió i aquest model. Per tant: no a l'homo­se­xu­a­li­tat ni al matri­moni de gais, no als con­dons ni a la inter­rupció voluntària de l'embaràs. I hi ha afe­git un altre adver­ti­ment: alerta amb el laïcisme crei­xent a Espa­nya, que genera anti­cle­ri­ca­lisme i que ens pot fer tor­nar a l'ambi­ent soci­o­polític dels anys 30... Poca broma! Quan deia això par­lava com a cap de l'Església, com a cap d'estat, com a his­to­ri­a­dor...? Com és pos­si­ble que Benet XVI denunciï l'anti­cle­ri­ca­lisme agres­siu, com­pa­ra­ble segons ell als temps de la República, i ho digui en una Espa­nya on la COPE, la ràdio dels bis­bes, ha esde­vin­gut la ràdio més agres­siva con­tra Cata­lu­nya i con­tra els valors de plu­ra­lisme i tolerància democràtica. No deu ser que un sec­tor de l'Església, la que aquests dies s'ha mobi­lit­zat més per fer pinya al vol­tant del papa, ha pogut sug­ge­rir aques­tes parau­les política­ment crítiques con­tra el govern de Zapa­tero?

Com calia espe­rar, aquest con­junt d'ele­ments que han acom­pa­nyat la visita de Benet XVI ha tor­nat a posar sobre la taula altres vells debats. Vells debats al si mateix de l'Església i vells debats de les seves rela­ci­ons amb la soci­e­tat civil i amb els estats.

Inter­ferències Església-Estat

L'Església defensa el seu dret a inter­ve­nir i a dir la dar­rera paraula sobre temes de com­por­ta­ment social, la regu­lació dels quals cor­res­pon a aquells que democràtica­ment han rebut l'encàrrec de la ciu­ta­da­nia per legis­lar i gover­nar. L'Església no res­pecta de bon grat la inde­pendència de la soci­e­tat civil, que, en democràcia, legisla amb auto­no­mia d'acord amb els rep­tes que l'evo­lució i la ciència acon­se­llen i deter­mi­nen. No estem ja en el naci­o­nal­ca­to­li­cisme.

Una altra Església és pos­si­ble?

Dos dies abans de la visita a l'església del Pi, les comu­ni­tats de base catòliques van fer pregària i reflexió amb motiu de la visita del papa. Van ser con­tun­dents en la denúncia: Església no democràtica, Església poc evangèlica, deien. Església dis­cri­mi­na­dora de la dona. (I no havien vist la imatge de les bones mon­ges que van nete­jar l'altar...) Denun­ci­a­ven la papo­la­tria, la con­cen­tració del poder per­so­nal del papa, que allu­nyant-se de la doc­trina del Vaticà II està tor­nant a la visió teològica del Vaticà I. La jor­nada es titu­lava Quin model de papat neces­sita l'Església del segle XXI? I apos­ta­ven per una església més democràtica, per un reco­nei­xe­ment de la igual­tat de la dona dins de l'Església, per una revisió de la moral sexual, pel reco­nei­xe­ment de l'homo­se­xu­a­li­tat... Recla­ma­ven una església dels pobres, des­lli­gada dels pode­ro­sos, ser­vi­dora incon­di­ci­o­nal dels més febles... Per a aquests cris­ti­ans ja no val aque­lla màxima car­toi­xana “...non refor­manda quia nun­quam defor­mata”, que vol dir: no s'ha de refor­mar perquè mai no ha estat defor­mada. Des de les bases con­si­de­ren que l'Església sí que ha estat defor­mada i sí que s'ha de recon­ver­tir.

Església pode­rosa-Església evangèlica. Vet aquí el dilema, vet aquí el repte que a cada tom­bant històric es replan­teja.