El relat de Sitges, esgotat

El nau­fragi tele­gra­fiat del soci­a­lisme català es va pro­duir el dia i l'hora asse­nya­lats però amb més virulència de la pre­vista. Les cau­ses són prou cone­gu­des: difi­cul­tats inter­nes d'un govern de des­lle­ial­tats, crisi econòmica incon­tro­lada i la des­memòria del com­pany ZP. La con­jun­tura de ciu­ta­dans empre­nyats per les difi­cul­tats econòmiques i la deso­ri­en­tació naci­o­nal no era la més propícia per a fri­vo­li­tats eròtiques i anun­cis d'incer­te­ses en el lide­ratge. El vai­xell altra hora senyor dels mars ha que­dat a mercè de les ones.

Seria injust car­re­gar totes les cul­pes del que ha succeït en el pre­si­dent Mon­ti­lla, tot i que la seva admi­nis­tració dels temps de la política costa d'enten­dre. En la nit elec­to­ral, en va donar un altre exem­ple anun­ci­ant una renúncia a mitjà ter­mini que va com­ple­men­tar ahir amb la renúncia a l'escó, però reser­vant-se el pilo­tatge de la reno­vació. No sem­bla que la der­rota dels soci­a­lis­tes cata­lans sigui només una pèrdua d'una posició de govern o un fracàs per­so­nal, sinó més aviat la cons­ta­tació que els elec­tors han pres consciència de la des­vi­ació dels valors fun­da­ci­o­nals del PSC; un dese­qui­li­bri estratègic pro­fund que no es cor­re­geix amb la con­vo­catòria d'un congrés. El congrés és només el punt de par­tida d'un procés de recon­ducció més com­plex i necessària­ment llarg. Cosa que impli­ca­ria que, com més aviat comenci la reflexió, millor. La pro­xi­mi­tat de les elec­ci­ons muni­ci­pals no hau­ria de ser un obs­ta­cle, pro­ba­ble­ment hau­ria de ser con­si­de­rat un al·lici­ent. Els elec­tors fidels i infi­dels neces­si­ten senyals de reacció imme­di­ata.

Els soci­a­lis­tes cata­lans no són els únics que tenen pro­ble­mes de fons; de fet, tota la soci­al­de­mocràcia euro­pea en té, per culpa d'una crisi econòmica que posa en dubte l'eficàcia de les recep­tes clàssi­ques de l'esquerra. Però aquí la cir­cumstància és més greu, per les difi­cul­tats de les rela­ci­ons fede­rals amb Espa­nya i les fra­ter­nals amb el PSOE.

No és acon­se­lla­ble que un par­tit de govern esti­gui sense relat, sobre­tot en la pers­pec­tiva incerta que viuen els ciu­ta­dans i la nació i davant un nou govern que haurà d'allar­gar la mà en les qüesti­ons d'estat. Diu­menge es va lle­gir la dar­rera línia del relat escrit a Sit­ges, el segle pas­sat. El PSC en neces­sita un de nou, urgent­ment.