L'edifici Iaqubian s'ensorra

Aquest 28-N a part de les cata­la­nes també s'han cele­brat elec­ci­ons legis­la­ti­ves a Egipte. I no han tin­gut res a veure. Han estat uns comi­cis per per­pe­tuar els ocu­pants dels 518 escons del Par­la­ment. Unes elec­ci­ons prèvies a les pre­si­den­ci­als que s'han de fer l'any que ve i que han d'apla­nar el camí a la ree­lecció del pre­si­dent per un nou man­dat. La fas­ci­nació que des­perta aquest país pel que va arri­bar a ser i per tot allò que atre­sora és inver­sa­ment pro­por­ci­o­nal a la pre­o­cu­pació que genera per la deriva dic­ta­to­rial que ha aga­fat amb els anys, gai­rebé 30, just el temps que fa que governa, tal­ment com si fos un faraó, Hosni Mubàrak, de 81 anys. És per això que con­si­de­rar elec­ci­ons un procés ple d'irre­gu­la­ri­tats i amb menys del 25% de par­ti­ci­pació d'entre els 40 mili­ons de ciu­ta­dans amb dret a vot és gai­rebé un insult a la democràcia. Que el Par­tit Naci­o­nal Democràtic es per­petuï en el govern no fa res més que con­fir­mar l'enfon­sa­ment, la ruïna, d'un país que no s'ho mereix i al qual, com que és un fidel aliat dels Estats Units a la zona, es per­met tot sense que ningú gosi dir res. Ben mirat, sí que hi ha veus que s'hi han alçat en con­tra però les han vol­gu­des silen­ciar, i és per això que recordo molt espe­ci­al­ment la veu del den­tista i escrip­tor Alaa al-Aswani i la seva novel·la L'edi­fici Iaqu­bian. Aswani va pren­dre com a esce­nari per tei­xir un plec d'històries, tan fas­ci­nants com reals, un edi­fici de deu luxo­ses plan­tes cons­truït l'any 1934 on havia arri­bat a viure el bo i millor del país. Aswani, que hi havia tin­gut la seva pri­mera con­sulta, feia ser­vir l'edi­fici Iaqu­bian per denun­ciar sense com­ple­xos la rea­li­tat de la soci­e­tat egípcia i mal­dava per la demo­cra­tit­zació del seu país. Una soci­e­tat atra­pada en les xar­xes de la cor­rupció, en la doble moral, en el fana­tisme religiós, en la pràctica de la tor­tura, en la falta d'un futur per als joves i en l'asset­ja­ment sexual de la dona. La decre­pi­tud i la decadència d'aquest edi­fici que encara s'alça com un espec­tre en un populós barri del Caire el con­ver­tien en només l'ombra del que havia arri­bat a ser, com Egipte. La sen­sa­ci­o­nal metàfora que ja fa vuit anys pre­sen­tava Aswani de l'ensor­ra­ment d'Egipte, ara se m'ha tor­nat a aparèixer amb molta força quan he vist els resul­tats i m'han fet ado­nar que l'edi­fici Iaqu­bian real­ment s'ensorra.