Mercaders de la confusió

El 2009 Gallup va pre­gun­tar als ame­ri­cans si cre­ien que s'estava infor­mant ade­qua­da­ment dels riscs de l'escal­fa­ment glo­bal, o si esta­ven essent exa­ge­rats, i un 41% van con­tes­tar que cre­ien que s'estava exa­ge­rant. Però això ocor­ria dos anys després que l'IPCC, el grup d'experts que col·labo­ren sota el guiatge de les Naci­ons Uni­des i que aplega els millors científics ambi­en­tals del món, establís categòrica­ment que l'escal­fa­ment és real i és capaç de can­viar per sem­pre el pla­neta. O, com molt més lapidària­ment em va dir un dels catedràtics, líder en aquest camp al nos­tre país: “Avui només poden qüesti­o­nar l'escal­fa­ment glo­bal els anal­fa­bets”. Quin és, doncs, l'ori­gen d'aquesta “esqui­zofrènia”?

Aquest és pre­ci­sa­ment el tema de Cli­mate Cover-Up, de James Hog­gan. Ell és un pro­fes­si­o­nal de les rela­ci­ons públi­ques que un bon dia es va ado­nar que hi ha una cam­pa­nya cons­tant, glo­bal i molt ben orga­nit­zada, per a negar o gene­rar con­fusió sobre l'escal­fa­ment glo­bal, a fi de dife­rir el màxim pos­si­ble qual­se­vol acció de la soci­e­tat per a com­ba­tre'l. Lla­vors va deci­dir que la seva con­tri­bució seria escriure aquest lli­bre, on s'exposa la mul­ti­tud de tàcti­ques empra­des, i crear la plana web www.​Desmogblog.​com, on s'expo­sen tots els com­po­nents d'aquesta cam­pa­nya de mani­pu­lació tan aviat com es conei­xen.

Què qui hi ha al dar­rere? Doncs tots aquells que tenen quel­com a per­dre amb els can­vis que ens cal­drien: empre­ses de carbó, del petroli, gene­ra­do­res d'elec­tri­ci­tat, etc. Entre d'altres, el lli­bre esmenta com del 1998 al 2003, la indústria del petroli es va gas­tar 420 mili­ons de dòlars als EUA en acti­vi­tats de lobby i Exxon Mobil sola se'n va gas­tar 60. Estem par­lant, doncs, de quan­ti­tats de diners impor­tants que real­ment poden com­prar coses i con­trac­tar molta gent molt pro­fes­si­o­nal i capaç.

Un exem­ple: la neteja del carbó. Dar­re­ra­ment es parla amb gran entu­si­asme del carbó net, cosa que supo­sa­da­ment s'acon­se­gui­ria a través d'una tec­no­lo­gia que cap­tu­ra­ria el CO2 de les emis­si­ons de la crema de carbó abans que sor­tis­sin de les xeme­ne­ies de les plan­tes. La idea és atrac­tiva, però a banda de què fer amb les mun­ta­nyes lite­rals de CO2 que cal­dria emma­gat­ze­mar en un lloc o l'altre, aquesta tec­no­lo­gia avui no exis­teix, i és, com a mínim, a 25 anys que pugui ser uti­lit­zada. En altres parau­les, avui només ser­veix per a gua­nyar temps, i crear la ficció que es farà quel­com, men­tre no es fa res.

Amb 40 d'aquests mili­ons de lobbying es va con­trac­tar un grup de rela­ci­ons públi­ques, i es va enge­gar una cam­pa­nya coin­ci­dent amb les elec­ci­ons que va gua­nyar l'Obama (amb equips de pro­pa­ganda pre­sents a tots els mítings de tots els can­di­dats repar­tint pros­pec­tes, gor­res i samar­re­tes amb la ins­cripció “carbó net”; amb cam­pa­nyes d'e-mails als can­di­dats dema­nant-los suport al “carbó net”; etc.). El resul­tat va ser que tots els actes de cam­pa­nya esta­ven plens de gent ador­nada amb alguna de les indu­mentàries de “carbó net”, que, sub­seqüent­ment, sor­tien a la cober­tura que els mit­jans feien dels esde­ve­ni­ments, i que tots els can­di­dats, inclòs Obama, van aca­bar incor­po­rant el “carbó net” al seu pro­grama.

El 2007, quan es pre­gun­tava als ame­ri­cans si dona­ven suport o rebut­ja­ven l'ús de carbó per a gene­rar elec­tri­ci­tat, un 46% hi dona­ven suport i un 50% ho rebut­ja­ven. A finals del 2008 els per­cen­tat­ges havien can­viat a 72/22: més de la mei­tat dels que s'hi opo­sa­ven havia can­viat de parer. Això suposa haver can­viat com­ple­ta­ment les regles del joc i haver asse­gu­rat la “llicència” social per a seguir cre­mant carbó per molts anys. Quin no serà el valor econòmic d'aquest guany per als patro­ci­na­dors?

La cam­pa­nya doncs, dóna excel·lents rèdits, i només cal pre­veure que s'inten­si­fi­carà con­forme les noves dades sobre l'escal­fa­ment vagin empit­jo­rant. L'única pro­tecció pos­si­ble és la vigilància més crítica que puguem exer­cir quan ens posin al davant infor­ma­ci­ons refe­rents al canvi climàtic: és cru­cial que sapi­guem evi­tar els paranys dels mer­ca­ders de la con­fusió.