Articles

són faves comptades

Un somni fet realitat

S'ha fet realitat la llibertat del poble egipci somiada per Naguib Mahfuz

No fa ni un parell de mesos, en aquesta mateixa columna, els deia que a Egipte, després de les elec­ci­ons legis­la­ti­ves, l'edi­fici Iaqu­bian s'ensor­rava. El títol d'aquesta novel·la d'un dei­xe­ble de Naguib Mah­fuz, Alaa Al Aswani, era la repre­sen­tació de l'Estat egipci que no només tron­to­llava sinó que feia fallida, s'ensor­rava. Avui és un fet. No és ni una metàfora ni un somni: és una rea­li­tat. “Hi ha gent que diu que quan es parla de consciència, ger­ma­nor i justícia en el món només són parau­les que expres­sen som­nis. Però no tan sols els mal­sons es poden fer rea­li­tat, també es poden mate­ri­a­lit­zar els som­nis”. Aques­tes parau­les les pro­nun­ci­ava després de rebre el premi Nobel de Lite­ra­tura el 1988 l'escrip­tor egipci Naguib Mah­fuz. I reblava la seva decla­ració així: “La lli­ber­tat de l'home és una cosa rela­tiva però inin­ter­rom­puda. Se l'ha d'alli­be­rar de la ignorància, de les malal­ties, de la injustícia dels gover­nants. La història de l'home és la lluita per acon­se­guir la lli­ber­tat. Crec que amb la meva lite­ra­tura he expres­sat la lli­ber­tat i l'alli­be­ra­ment de l'indi­vidu de tots els obs­ta­cles.”

La lli­ber­tat del poble egipci que un dia va som­niar i plas­mar en diver­ses de les seves obres Mah­fuz s'ha fet rea­li­tat. Dei­xin-me que aquests dies que par­lem d'Egipte i veiem el Caire con­vuls els reco­mani de lle­gir les novel·les d'aquest gran escrip­tor que pot­ser els ser­vi­ran per enten­dre millor aque­lla soci­e­tat que ara es revolta. Les figu­res de les seves novel·les cri­den, cla­men, lli­ber­tat pels seus fets i pels seus actes. Per exem­ple, Char­las sobre el Nilo és una pro­testa con­tra l'aïlla­ment, El lla­dre i els gos­sos és una encar­nació de la justícia social, Fills del nos­tre barri i Tri­lo­gia expo­sen el valor de la ciència i el de la savi­esa. Els valors de la ciència, de la justícia social, de la lli­ber­tat, de la soli­da­ri­tat són també islàmics i la ciència és ado­ració, segons l'islam. Mira­mar i El car­reró dels mira­cles són dos títols que els poden aca­bar d'aju­dar a pren­dre la justa mesura dels per­fils dels que aquests dies han sor­tit al car­rer per dema­nar lli­ber­tat després de més de trenta anys sota el man­dat del faraó Mubàrak Pri­mer. I que els han por­tat a mani­fes­tar-se amb el lema: “Ahir érem tuni­si­ans, avui som egip­cis, demà serem lliu­res”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.