Opinió

LA TRIBUNA

L'experiència és un grau

Shibata i Hessel són dos fenòmens literaris que han esclatat al Japó i a França

La ter­cera edat podria ser un ter­reny perillós per a aque­lles per­so­nes que en arri­bar-hi per­den o hi ha el perill que per­din les ganes de fer, de viure, d'expe­ri­men­tar. Aque­lla edat en què poden pen­sar que ser­vei­xen per a poc o per a res. Per­so­nes amb una vida molt vis­cuda, amb un cap clar i ben moblat però que cre­uen que ja està tot per­dut i que lite­ral­ment ja no hi ha res a fer, només espe­rar. D'altres, en canvi –per sort cada vegada més–, veuen en aquesta època de la seva vida l'opor­tu­ni­tat d'expe­ri­men­tar noves aven­tu­res, sen­sa­ci­ons, experiències o som­nis que mai abans havien asso­lit. I que és jus­ta­ment ara i no abans que cre­uen que tot és pos­si­ble. I no només això sinó que ente­nen que posar la seva experiència al ser­vei dels que els venim al dar­rere és un grau que encara els dis­tin­geix i els fa més grans.

Això, aquesta volun­tat de ser­vei als altres –molt més pròpia de les ante­ri­ors gene­ra­ci­ons que no pas de les actu­als–, crec que és la clau de volta per poder expli­car els dos fenòmens lite­ra­ris que han escla­tat en els últims mesos a França i al Japó. Ambdós esclats estan pro­ta­go­nit­zats per vene­ra­bles anci­ans; l'una viu al Japó i està a punt de fer 100 anys. Toyo Shi­bata, japo­nesa de 99 anys, ha venut un milió i mig d'exem­plars de la seva deli­cada anto­lo­gia poètica No et des­es­pe­ris. L'altre, un exmem­bre de la resistència fran­cesa que va com­ba­tre el naci­o­nal­so­ci­a­lisme i el comu­nisme més recal­ci­trant, té 93 anys. Stéphane Hes­sel ha acon­se­guit que 850.000 fran­ce­sos com­prin el seu pam­flet polític de només 32 pàgines, titu­lat Indig­neu-vos!. No en va tots dos escri­uen pen­sant en els joves. A uns altres a la seva edat els impor­ta­ria ben poc el futur quan sem­bla­ria que el seu és gai­rebé ine­xis­tent. Doncs no, no volen resig­nar-se. La seva consciència és tan forta que els porta a voler sac­se­jar i sotra­gue­jar amb les seves parau­les tre­mo­lo­ses però fer­mes els nos­tres espe­rits.

Hes­sel exhorta ja no tan sols els joves, sinó els lec­tors, a indig­nar-se i a actuar per can­viar el món perquè el món va mala­ment, gover­nat per uns poders finan­cers que ho aca­pa­ren tot. I ho diu ell que va llui­tar con­tra un adver­sari amb noms i cognoms: Adolf Hit­ler o Joseph Sta­lin. Tot i que reco­neix que ara l'ene­mic de les actu­als gene­ra­ci­ons és més difícil de tro­bar. Però és igual d'impor­tant saber dir no, enca­rar-se a les injustícies, afron­tar els rep­tes o no ren­dir-se. Hes­sel com­mina a resis­tir perquè si ells es van jugar la vida con­tra el nazisme i el fei­xisme nosal­tres ara ens juguem la lli­ber­tat i els valors més impor­tants de la huma­ni­tat. Aquest punt d'incon­for­misme i d'indig­nació rao­nada que exi­geix Hes­sel als joves i a les gene­ra­ci­ons que els han succeït podria sem­blar que con­trasta però en rea­li­tat es com­ple­menta amb el mis­satge dels poe­mes de Shi­bata. L'anci­ana japo­nesa els demana pre­ci­sa­ment que, mal­grat la indig­nació que els pugui gene­rar una situ­ació, un pro­blema, qual­se­vol gir ines­pe­rat de la vida, que no es des­es­pe­rin. Poe­mes titu­lats Els som­nis de tots són iguals o Pren-t'ho amb calma, no ho for­cis ja ho diuen tot, són veri­ta­bles decla­ra­ci­ons d'inten­ci­ons que són per­fec­ta­ment com­pa­ti­bles amb el fet de rebel·lar-se, de no con­for­mar-se, de quei­xar-se i, final­ment, d'actuar. Però hi ha mol­tes mane­res de fer-ho i pau­sa­da­ment, rao­nada i cal­mada podria ser la forma, segons Shi­bata, que rei­vin­dica que abans de fer 100 anys aquest juny encara vol com­plir els som­nis que encara té, com ara pujar a un núvol.

Aques­tes dues for­mes d'enca­rar la vida, des de punts de vista tan par­ti­cu­lars i des de l'experiència, la madu­resa, la paciència, el sacri­fici, no m'estra­nya que hagin aju­dat cen­te­nars de milers de per­so­nes a veure la llum, a sor­tir d'aquest estat de letar­gia i empènyer-les a llui­tar pels seus som­nis i pels seus drets, tot depèn de com s'inter­preti una poe­sia o un ideal. Shi­bata i Hes­sel par­len des de l'experiència, des del grau de madu­resa sen­sata que els fa bons per reco­ma­nar-nos que ens indig­nem, de manera pacífica, que ens revol­tem sere­na­ment, sense defa­llir, sense des­es­pe­rar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.