Articles

Giralt Miracle dissenyà emocions

Si sou dels qui, com feia el pre­si­dent Macià, sovin­te­geu les ana­des a Mont­ser­rat, val la pena que hi pugeu enguany abans del 28 de març. Podreu visi­tar en el Museu l'expo­sició que com­me­mora el cen­te­nari de Ricard Giralt Mira­cle (1911-1994), un cap­da­van­ter en tipo­gra­fia, il·lus­tració i dis­seny gràfic.

Giralt Mira­cle fou deci­siu en la recu­pe­ració d'una consciència pro­fes­si­o­nal estron­cada, com tan­tes vir­tuts cul­tu­rals, el 1939. Ho diu Enric Satué en el lli­bre El dis­seny gràfic a Cata­lu­nya: en els anys 50 Giralt Mira­cle i Cirici Pelli­cer dona­ren el pas de gegant que res­taurà la presència del dis­seny en la Cata­lu­nya de post­guerra.

Giralt Mira­cle, en par­ti­cu­lar, era el pont que unia la sen­si­bi­li­tat de l'obra gràfica inno­va­dora dels anys de la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana amb les ini­ci­a­ti­ves de represa corat­josa de l'avant­guarda plàstica sota la pesada llosa del fran­quisme.

Podem cop­sar aquesta línia de con­tinuïtat cre­a­tiva en com­pa­rar dos car­tells de Fira de Mos­tres expo­sats a Mont­ser­rat. M'ho remarcà Albert Tra­serra, un amic his­to­ri­a­dor que feia amb mi la visita. Mireu per una banda el car­tell del 1944, tri­bu­tari de l'estètica de la hipèrbole del volum i de la pers­pec­tiva, empel­tada d'expres­si­o­nisme, que havia domi­nat en el car­te­llisme de guerra de Goñi i de Renau. Con­tras­teu aquell car­tell amb el de la Fira del 1961, amb solu­ci­ons de colors i for­mes afins al pop-art.

El gra­fisme de Giralt Mira­cle recol­zava en les sòlides bases de la tipo­gra­fia. Ho ha remar­cat el seu fill, el crític Daniel Giralt-Mira­cle. És un dis­seny de lle­tres amb noms que evo­quen l'ima­gi­nari culte: els caràcters Xènius (1964), Pom­peia (1963) i Gaudí (premi FAD 1962). Uns tre­balls acu­rats que enllaçaven amb la revo­lució tipogràfica dels anys 30 que a Cata­lu­nya encapçalà Enric Crous.

L'expo­sició Giralt Mira­cle coin­ci­deix en el mateix Museu amb una antològica de Manuel Cap­de­vila (1910-2006), un pai­sat­gista cab­dal en la tran­sició vers l'avant­guarda. Fou un bon dei­xe­ble de Fran­cesc d'A. Galí, autor de car­tells memo­ra­bles com els dels con­certs de l'orques­tra Pau Casals. Tots ells reflec­ti­ren emo­ci­ons amb un traç català genuí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.