Alcaldes ministres

Els amics nord-cata­lans sem­pre ens comen­ten que la fràgil i jove democràcia que tenim aquí sovint és millor que l'antiga i con­so­li­dada que tenen a França. A la pàtria de la liberté, la fra­ter­nité et l'ega­lité és cert, pas­sen alguns fets sin­gu­lars res­pecte a la política que aquí ens sor­pren­drien. Com això que els alcal­des d'algu­nes de les grans ciu­tats fran­ce­ses exer­cei­xin alhora de minis­tres, tota una tra­dició en la política de l'hexàgon. Ahir, Alain Juppé, fla­mant minis­tre d'Afers Exte­ri­ors, con­fir­mava que con­ti­nuarà d'alcalde de Bor­deus. Cap pro­blema. Algú s'ima­gina les reac­ci­ons que hi hau­ria aquí a un fet sem­blant? Sor­to­sa­ment, en això –en altres coses, malau­ra­da­ment encara no– hem pas­sat davant dels veïns del nord. Aquí, quan els alcal­des els nome­nen per a un càrrec supe­rior dei­xen l'alcal­dia. Ho va fer el con­se­ller Reco­der i va estar a punt de fer-ho l'alcalde de Llo­ret, Xavier Crespo, en l'inici del serial del seu mala­gua­nyat nome­na­ment.