‘Attenti al lupo!'

És el títol d'una cançó de Lucio Dalla sen­sa­ci­o­nal que fa de banda sonora d'aquesta columna. Sí, perquè el llop s'acosta a Bar­ce­lona. No, no s'espan­tin que no és cap titu­lar extret d'algun diari de Madrid ana­lit­zant els resul­tats de les con­sul­tes per a la inde­pendència. Ara que tam­poc no seria res d'estrany veure'n la vin­cu­lació en algun lloc o altre perquè aquest símil “Que ve el llop!” l'han fet ser­vir tan­tes vega­des per apel·lar a la por de la sobi­ra­nia cata­lana que ja no em sor­pren­dria. Per cert, el de veri­tat, l'ani­mal, el canis lupus, sí que se l'ha detec­tat ron­dant per Cas­tell­terçol després de més de vint anys d'haver-li per­dut la pista. Al Moianès –que és el ter­ri­tori per on campa aquest pre­da­dor– s'està pre­o­cu­pant per la presència d'un ani­mal com aquest que ja ha ata­cat diver­sos ramats de xais i lògica­ment patei­xen per si això pot afec­tar l'eco­no­mia de la zona basada en la page­sia i el turisme rural, i més ara de cara a Set­mana Santa. El govern, els experts i la gent de la comarca ja tre­ba­llen per fer-hi front i tro­bar un solució que pugui satis­fer tot­hom. De totes mane­res, dei­xin-me fer ser­vir la imatge del llop i de les pors atàviques que se li asso­cien per ana­lit­zar el com­por­ta­ment de cert par­tit davant de les con­sul­tes inde­pen­den­tis­tes. Fan públi­ca­ment osten­tació del vot afir­ma­tiu i de suport a la causa, a la inde­pendència en la con­sulta popu­lar que no té vali­desa. Això a ningú se li escapa. Com tam­poc a ningú li passa per alt el canvi de dis­curs en la votació al Par­la­ment. Aquest vot que sí que seria vin­cu­lant, que a par­tir del qual es podria començar a moure alguna cosa de veri­tat, anun­cien que s'hi abs­tin­dran. Les meves pre­gun­tes són les següents: Els fa por el llop ara que ja és aquí i quan li han vist les ore­lles els fa més basarda que una altra cosa? O és que llops amb llops no es mos­se­guen? Vostès a què cre­uen que res­pon aquesta estratègia? Ai, és clar, perdó, també hi ha el que es deu pen­sar que ani­ran a Madrid a recla­mar el pacte fis­cal –que s'aturi l'espoli fis­cal–, com llops ves­tits amb pell de xai… Deu ser això. De totes mane­res, davant de tanta prudència pot­ser con­vin­dria ense­nyar un mica més les urpes i, si és neces­sari, els ullals també i dei­xar de ser tan manyacs que sem­blem xaiets, i els llops ja se sap què fan amb les ove­lles.