Campanyes

Les cam­pa­nyes elec­to­rals, vis­tes com a notícia en els dife­rents mit­jans infor­ma­tius, no em des­per­ten el més mínim interès. Se'ns mos­tren els can­di­dats de les for­ma­ci­ons polítiques que hi par­ti­ci­pen com uns energúmens cri­da­ners, pro­clius a l'insult i a la des­qua­li­fi­cació, i total­ment imbuïts d'una rauxa retòrica carac­te­rit­zada per l'absència total i abso­luta de con­tin­guts engres­ca­dors. Uns diuen que ani­ran a Estras­burg i a Brus­sel·les per mirar d'arre­glar-ho tot, uns altres pro­me­ten acce­le­rar l'alli­be­ra­ment defi­ni­tiu de les naci­ons sense estat i, per con­tra, també hi ha qui asse­gura que farà mans i mànigues perquè el català, per exem­ple, mai no tin­gui rang de llen­gua ofi­cial a Europa. Després hi ha la pro­pa­ganda elec­to­ral directa, la que tro­bes pel car­rer en tan­ques i ban­de­ro­les pen­ja­des dels fanals, i la que t'enta­fo­ren a la bústia que, en el meu cas, ni em prenc la molèstia d'obrir. De les que es col·loquen en punts estratègics de les vies urba­nes em crida l'atenció la del PSOE, i no només pel ver­mell llam­pant dels pen­jolls, que Déu n'hi do. El mis­satge dels soci­a­lis­tes és clar i con­tun­dent: aquells que ens van enfon­sar en l'actual crisi econòmica no ens en faran pas sor­tir. I acom­pa­nyen aital sentència els care­tos dels qui el PSOE con­si­dera cul­pa­bles de tan tre­menda cala­mi­tat: George W. Bush, José María Aznar, Sil­vio Ber­lus­coni, François Mit­ter­rand i Lech Kaczynski. Penso que han obrat amb gran astúcia, els cre­a­tius de l'agència con­trac­tada per tenir cura de la cam­pa­nya en qüestió. Han sabut anar de dret al cor de l'assumpte per acon­se­guir els seus propòsits pro­pa­gandístics: ofe­rir-nos en safata els caps dels cul­pa­bles perquè els tin­guem pre­sents a l'hora d'acu­dir a les urnes. Doncs bé, que esti­guin tran­quils els com­panys de files del pre­si­dent Zapa­tero perquè, qui això signa, jura solem­ne­ment que no votarà cap ni un dels per­so­nat­ges suara enu­me­rats. Sobre­tot l'expre­si­dent de la República Fran­cesa, per raons òbvies. És clar que vostè, amic lec­tor, és ben lliure de votar qui vul­gui. Només fal­ta­ria!