Opinió

OPINIÓ

L'error gratuït

Els vint-i-cinc diputats del PSC al Congrés es van fer un flac servei. No és possible que cap d'ells no pensés que era millor votar a favor de la moció, que cap d'ells pensés que algun dels seus votants volien que votessin ‘sí'

Una bes­treta és un avançament d'un paga­ment degut, per tant no és una obli­gació ferma. Al 2009 i 2010 el govern cen­tral va pagar per enda­vant al govern de la Gene­ra­li­tat el fons de com­pe­ti­ti­vi­tat. Aquest any s'hi ha negat al·legant que les finan­ces de l'Estat estan ten­si­o­na­des a l'extrem per com­plir un dèficit al qual s'ha com­promès amb la UE i que els mer­cats inter­na­ci­o­nals obser­ven. No com­plir, s'argu­menta, posa­ria Espa­nya en situ­ació com­plexa res­pecte de la pri­mera perquè con­tri­bui­ria a afe­blir la posició espa­nyola en relació amb l'euro i res­pecte dels segons, per l'incre­ment de risc per­ce­but pels mer­cats per pagar el nos­tre deute, la qual cosa com­por­ta­ria l'enca­ri­ment d'aquest.

La Gene­ra­li­tat està fent un esforç impor­tant i patint un des­gast social fort per la política de reducció de des­pesa pública. Reduir 1.400 M€ més el pres­su­post, import de la bes­treta no rebuda, per com­plir l'objec­tiu de dèficit suposa un esforç d'un 4% més… és massa i és massa sob­tat en un sol any. Si no rep el fons de com­pe­ti­ti­vi­tat, la Gene­ra­li­tat ha de jut­jar si vol com­plir l'objec­tiu del dèficit i ten­si­o­nar la soci­e­tat fins a l'extrem o no com­plir i man­te­nir una reducció forta però no extrema de la des­pesa pública. La Gene­ra­li­tat s'inclina, ho ha dit clara­ment, per no com­plir l'objec­tiu del dèficit. Sem­bla rao­na­ble, no hi ha a Cata­lu­nya cap par­tit polític que s'hi oposi.

Si l'efecte de no trans­fe­rir el fons de com­pe­ti­ti­vi­tat és que la Gene­ra­li­tat final­ment no com­pleix l'objec­tiu del dèficit, l'efecte pel govern cen­tral és neu­tre, el dèficit que no fa una admi­nis­tració el fa l'altra, no es tracta de com­plir o no l'objec­tiu de dèficit a àmbit de l'Estat, sinó d'on comp­ta­bi­lit­zar-lo.

La neces­si­tat del govern cen­tral de demos­trar fer­mesa enfront de totes les deman­des d'incom­pli­ment dels objec­tius de dèficit per part de mol­tes comu­ni­tats autònomes una vegada pas­sa­des les elec­ci­ons fa poc pro­ba­ble que la petició de la Gene­ra­li­tat sigui escol­tada per raons més d'imatge i dis­ci­plina que de política pres­su­postària i d'aus­te­ri­tat. La petició cata­lana està jus­ti­fi­cada però tenia, i té, poques pro­ba­bi­li­tats d'èxit. A qui menys se li poden fer excep­ci­ons és a Cata­lu­nya perquè això el govern cen­tral i el par­tit que li dóna suport saben que té un impacte elec­to­ral ine­vi­ta­ble.

Deia el PSC abans de les elec­ci­ons muni­ci­pals que el govern de la Gene­ra­li­tat no va nego­ciar fins al final l'obtenció de la bes­treta i que en lloc d'esgo­tar la nego­ci­ació va impul­sar la votació d'una moció al Congrés durant la cam­pa­nya elec­to­ral muni­ci­pal per des­gas­tar-los elec­to­ral­ment i fer-los aparèixer com més interes­sats en el par­tit, votant amb el PSOE, que en Cata­lu­nya votant la moció de CiU. Diu també que va inten­tar esme­nar la moció de CiU per acon­se­guir que el PSOE hi votés a favor i que això no va ser pos­si­ble. S'ha d'accep­tar que el que es dema­nava amb la moció de CiU era més una votació tes­ti­mo­nial que decisòria i vin­cu­lant però sí que tenia una dosi d'imatge i sim­bo­lisme impor­tant. Negar-ho és no voler veure l'evidència.

Tot això és cert, però arri­bats aquí, com sem­pre passa, hi ha un moment en què s'ha de deci­dir i és lògica­ment la Gene­ra­li­tat com tot govern la que deter­mina quan és arri­bat el moment perquè la potes­tat de gover­nar és aquesta: defi­nir els temps de les deci­si­ons i pren­dre ini­ci­a­ti­ves. Cada un dels vint-i-cinc dipu­tats del PSC varen seguir una ins­trucció de par­tit i varen votar amb el PSOE en con­tra de la petició del trans­fe­ri­ment del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat ara.

Les pre­gun­tes a fer al PSC després de la votació podrien ser: creu que ara el govern de la Gene­ra­li­tat ho té més fàcil o més difícil per nego­ciar amb el govern cen­tral? Qui­nes hau­rien estat les con­seqüències polítiques per al par­tit si els seus dipu­tats hagues­sin votat amb CiU? Hau­ria això fet per­dre vots al PSOE a la resta d'Espa­nya? Hau­ria això afe­blit la política del govern cen­tral? La res­posta a aques­tes pre­gun­tes és incerta, però els diri­gents del PSOE deuen haver pen­sat que alguna era trans­cen­dent i impor­tant i això els va por­tar a donar la ins­trucció al PSC de votar “no” a la moció de CiU.

Fent això el PSC sem­bla que no va saber veure on són les pri­o­ri­tats i es va equi­vo­car en imatge més que en con­seqüències direc­tes de la votació, perquè el govern cen­tral, mal­grat que la moció resultés apro­vada, és dubtós que hagués can­viat de cri­teri. Les argu­men­ta­ci­ons i crítiques a l'elec­to­ra­lisme de CiU podien estar jus­ti­fi­ca­des, encara que, vista la situ­ació de les finan­ces de la Gene­ra­li­tat, és dubtós, però un “no” a la moció de CiU, va ser con­fon­dre el que és secun­dari amb el que és prin­ci­pal.

Els vint-i-cinc dipu­tats del PSC al Congrés es van fer un flac ser­vei. No és pos­si­ble que cap d'ells no pensés que era millor votar a favor de la moció, que cap d'ells pensés que els seus votants volien que votes­sin “sí” i no ho és perquè una part de votants del PSC eren par­ti­da­ris del “sí” a la moció i ho van dir. Votant tots “no” a la moció, van fer evi­dent per la via dels fets que la dis­ci­plina de par­tit està per ells per sobre de l'interès de part dels seus votants i sens dubte de la Gene­ra­li­tat, que és també el seu govern.

La ciu­ta­da­nia podrà enten­dre amb difi­cul­tat aque­lla decisió. Han cavat una mica més fonda la trin­xera que separa la ciu­ta­da­nia de la política. És un lloc comú dir que la prudència i la dis­ci­plina no ens por­tin mai a rene­gar de nosal­tres matei­xos, a sepa­rar-nos del que nosal­tres cre­iem i defen­sem. A vega­des és dolorós cons­ta­tar la rea­li­tat però quan l'error és inne­ces­sari i gratuït el dolor esdevé con­vicció de fer el ridícul.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.