LA TRIBUNA
Verge ecològica de Gallifa
El primer diumenge de juny –coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra des del 1972–, el Patronat del Santuari Ecològic de Gallifa (Vallès Occidental) convoca, com cada any des del 1986, el corresponent aplec –aquest any el vint-i-cinquè– en honor a la Mare de Déu de l'Ecologia, per la qual cosa vol celebrar-se de manera solemne i, per tant, especial.
No n'hi ha per menys. És una història que començà, en efecte, a mitjans dels anys vuitanta (amb mossèn Josep Dalmau i un grup de cristians compromesos de Gallifa, de pobles del Vallès i de Barcelona), però que arrenca trenta anys abans, quan el cèlebre sacerdot, teòleg, escriptor i agitador catalanista (el Noi de cal Bon Home, de Sant Llorenç Savall), va arribar a aquesta parròquia rural de Gallifa a manera de càstig d'allunyament que li infligí l'aleshores arquebisbe de Barcelona, monsenyor Modrego Casaus. Dalmau havia estat de vicari a Vilanova, on s'havia implicat amb el moviment obrer, cristià i català de l'HOAC, cosa que per al prelat barceloní era massa.
Contràriament al que esperava l'arquebisbe, l'inquiet mossèn no es conformà a fer de Tronxo parroquial, esperant l'estofat de la majordoma, sinó que els bons aires que baixaven de Sant Llorenç del Munt i de la serra de Montmajor van ampliar-li l'alè per fer una llarga obra col·lectiva, entre el jovent de la contrada i els laics adults d'arreu de Catalunya, que acudien a Gallifa com si fos Fàtima, però no pas a veure si passava el miracle, sinó a fer-lo possible, ajudats per un gran mestre de cerimònies: conscienciació del jovent, reunions per preparar els nous temps polítics, compromisos dels capellans de base (“volem bisbes catalans”, manifestos i manifestacions sacerdotals, com la de 1966 per Via Laietana, etc.), les rutes de Pax Christi per la pau, els llibres que escrivia en els seus retirs a Solsona o a Montserrat, etc.
Fins que a finals dels anys setanta, Dalmau –atent sempre als signes dels temps–, després d'haver intentat el diàleg cristià-marxista i d'haver fustigat l'Opus i altres sectes, va sentir a parlar –potser per primer cop–d'ecologia. I aviat devia lligar caps: la natura, obra divina, està en perill per la cobdícia irresponsable dels homes, ergo l'ecologia és el senyal que el bon Déu ens envia perquè ens reencantem en la natura com a obra seva. Ben a prop seu, en l'encimbellat turó coronat pel castell en runes de Gallifa, va trobar el lloc adient per fer possible aquest reencantament humà amb la natura, a través de Déu, i més concretament de la Mare de Déu, que si fins llavors havia estat la del Castell –de què Dalmau va promoure la restauració–, a partir de 1986 va ser batejada com a Mare de Déu de l'Ecologia, una talla en fusta del segle XII que un bon amic seu, el republicà Jesús Prujà, va comprar a un antiquari per donar-la perquè presidís el santuari del castell, acabat de restaurar.
D'aquesta manera, al voltant de la bella i astorada imatge maternal (l'enyorat Raimon Panikkar l'anomenava la Mare de Déu de l'Astorament), ja fa vint-i-cinc anys que els pelegrins s'hi retroben en una jornada d'amistat, boscana i espiritual, en què al costat de la missa, les sardanes i l'arrossada, els assistents poden escoltar els Elogis de la naturalesa, uns textos pronunciats per gent d'envergadura intel·lectual i humana, com el citat Panikkar, el mateix Dalmau, Xirinacs, Miquel Coll i Alemany, Santiago Vilanova, Enric Aguilar, Pepe Beunza, Octavi Piulats, etc. i, aquest diumenge 5 de juny, Arcadi Oliveres.
Les iniciatives que es generen al voltant del santuari ecològic de Gallifa són múltiples: homenatges i records, perpetuats en escultures, ceràmiques i pedres, a grans catalans (de Miró i Llorens Artigas a Rovira i Virgili, passant per Guillem Rovirosa, Josep Pallach, etc), projectes de filosofia i economia ecològica (Joan Margenat i Àngels Canadell), vinculacions amb les reivindicacions nacionals, ecològiques i pageses (Jordi Maluquer, Jaume Rodri...), etc.
El conjunt d'aquestes iniciatives, amb els textos que han generat, han servit per confegir un llibre commemoratiu dels 25 anys del santuari, elaborat, amb d'altres, per mossèn Dalmau, Joana Villemur i Joan Margenat, que serà presentat a l'aplec d'aquest any.
