Cursos d'alemany

Un grup de gent s'arraïmava en una de les vore­res de l'Eixam­ple de Bar­ce­lona i difi­cul­tava el pas dels via­nants. Sem­blava el tap humà que sol fer-se a les por­tes d'un cen­tre d'ense­nya­ment quan s'aca­ben les clas­ses, però la gent no sor­tia, sinó que feia cua per entrar. Tenien majo­ritària­ment entre 20 i 30 anys i ana­ven tots amb un full a la mà que tenia tot l'aspecte d'un imprès de matrícula. Era una escola d'idi­o­mes.

Pocs dies abans vaig saber que els cur­sos inten­sius d'ale­many han expe­ri­men­tat un crei­xe­ment espec­ta­cu­lar des de fa apro­xi­ma­da­ment un any i que a l'estiu es va haver de doblar l'oferta. Ara m'explico que d'un temps ençà veig esco­les d'idi­o­mes noves a Bar­ce­lona, un sec­tor en expansió gràcies a la crisi, és clar. És una excel·lent notícia des de tots els punts de vista. La pri­mera raó és que, amb crisi o sense, estu­diar idi­o­mes és sem­pre un eixam­pla­ment men­tal, cul­tu­ral i social. Cada llen­gua, petita o gran, és una mera­ve­lla, és una fines­tra oberta a pai­sat­ges humans immen­sos. Els idi­o­mes ens fan humils quan des­co­brim la gran riquesa expres­siva dels altres, oxi­ge­nen l'espe­rit, invi­ten a moure's per un món cada cop més inter­co­mu­ni­cat i més bar­re­jat. La millor inversió que poden fer els pares per als fills és fer-los apren­dre idi­o­mes. Com més, millor.

També és una bona notícia perquè tot el país hi surt gua­nyant. Fa temps, des de molt abans de la crisi, que el jovent surt a fora a estu­diar i a tre­ba­llar. Lon­dres i Berlín són avui des­ti­na­ci­ons habi­tu­als. També els EUA, Holanda, Suècia, França (cal estu­diar francès, que ara poca gent el parla) i uns quants països asiàtics. Els joves van a tre­ba­llar a fora, a apren­dre i a sen­tir-se valo­rats perquè aquí només tro­ben fei­nes sub­al­ter­nes i sous de ver­go­nya. Aquesta onada d'emi­grants qua­li­fi­cats recorda en certa mesura la dels anys sei­xanta. Els d'abans por­ta­ven divi­ses; els d'ara, inno­vació, ener­gia i aire fresc.