Opinió

LA GALERIA

Els altres Santaló

Els Santaló, mestres i científics, reberen les inclemències del 1939

El pas­sat dia 6 Girona va hono­rar la memòria de Lluís A. San­taló, emi­nent matemàtic esta­blert a l'Argen­tina des de l'aca­ba­ment de la guerra. Hom des­cobrí una placa a la façana del número 14 de la plaça de Sant Pere –el científic hi va néixer fa cent anys– i segui­da­ment se celebrà un acte acadèmic a la Casa de Cul­tura; coor­di­nats per Car­les Bar­celó, direc­tor de la giro­nina càtedra San­taló, matemàtics de renom, fami­li­ars i natu­ral­ment polítics evo­ca­ren la figura del reco­ne­gut geòmetra. Lluís A. San­taló, en efecte, va néixer a Girona, però el seu pare Sil­ves­tre i el seu oncle Miquel, els altres San­taló que han tin­gut con­si­de­ra­ble pro­jecció pública, havien nas­cut a l'Empordà, exac­ta­ment a Vilaür, on el seu pare feia de mes­tre. I el seu germà Mar­cel, menys cone­gut, i també matemàtic i astrònom, exi­liat a Mèxic, havia nas­cut al poble de Cama­llera, d'on el seu avi era metge. Aquesta relació dels San­taló amb l'Alt Empordà encara pot con­so­li­dar-se si tenim pre­sent que dues ger­ma­nes de Sil­ves­tre i Miquel, a més de néixer a Vilaür, van casar-se i viure defi­ni­ti­va­ment a Navata i Vila­fre­ser. Des­co­nec si algun d'aquests poblets, com ha fet ara Girona, ha dedi­cat algun espai al San­taló cor­res­po­nent; sí que ho va fer fa anys Gar­rigàs, que dedicà un car­rer a Sil­ves­tre, el mes­tre que hi passà tem­po­ra­des amb la família. Cert és que en l'ima­gi­nari col·lec­tiu pro­vin­cial i naci­o­nal els San­taló van rela­ci­o­nats amb la ciu­tat de Girona i de raons no en fal­ten: a Girona Sil­ves­tre i Miquel hi estu­di­a­ren bat­xi­lle­rat i magis­teri; el pri­mer acabà ins­tal·lant-s'hi i fou mes­tre de les esco­les Bru­guera i de Montjuïc; Miquel, a més de mes­tre, geògraf reco­ne­gut fun­da­dor d'ERC, dipu­tat i minis­tre, va ser-ne alcalde. Quant als altres, el fet d'ins­tal·lar-s'hi la nis­saga amb Sil­ves­tre pro­vocà que la relació dels San­taló amb la ciu­tat fos intensa, com ara Mar­cel, que, tor­nat de Mèxic, hi va morir. Lluís A., casat i emmai­na­dat al país del Plata, no dei­xava de visi­tar Girona cada vegada que podia. Els San­taló, mes­tres i científics, rebe­ren les inclemències del 1939: Sil­ves­tre fou exclòs de l'ense­nya­ment, i els altres per tal de con­ser­var la inte­gri­tat no tin­gue­ren altre camí que l'exili forçat. Lluís A. es decidí per l'Argen­tina –ja hi havia el seu men­tor Julio Rey Pas­tor–, des d'on, anys a venir, es pro­jec­tarà arreu del món científic, i Miquel i Mar­cel per Mèxic. Però, arre­lats al país o expa­tri­ats, esde­vin­gue­ren mes­tres reco­ne­guts, científics emi­nents i ciu­ta­dans res­pec­tats. Una nis­saga esplèndida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.