Geoenginyeria

Geo­en­gi­nye­ria és un terme que sen­ti­rem cada cop més, a mesura que l'escal­fa­ment glo­bal es vagi fent més mani­fest. En essència con­sis­teix en totes aque­lles acti­vi­tats l'objec­tiu de les quals és influir d'una forma o una altra sobre el clima pla­ne­tari, per tal d'empènyer-lo en una certa direcció. No hi ha d'haver cap dubte que n'aca­ba­rem veient dife­rents mani­fes­ta­ci­ons perquè, de forma per­versa, a l'inrevés que en la lluita con­tra l'escal­fa­ment, en què cal­dria que par­ti­ci­pes­sin la majo­ria dels països del món per tal de poder ser efec­tius, a la geo­en­gi­nye­ria s'hi pot llançar cada país sepa­ra­da­ment si així ho vol i, endemés, alguna de les acci­ons pro­po­sa­des són tec­nològica­ment sen­zi­lles i de rela­tiu baix cost.

Per exem­ple, s'ha pro­po­sat d'emu­lar un efecte ben cone­gut de la natura, com és el refre­da­ment que les erup­ci­ons volcàniques intro­du­ei­xen en el clima glo­bal, a base d'intro­duir àcid sulfúric a l'atmos­fera. Així, l'home, per refre­dar el pla­neta, hau­ria d'injec­tar àcid sulfúric direc­ta­ment a l'atmos­fera, mit­jançant glo­bus o avi­ons espe­ci­als. Per posar un exem­ple, quan la pujada del nivell del mar comenci a amenaçar de debò un país tan pla i tan poblat com Ban­gla Desh, qui, des dels països occi­den­tals, res­pon­sa­bles de la major part de l'escal­fa­ment, li podrà dema­nar que no llanci sulfúric a l'atmos­fera, si així endar­re­reix la invasió de les aigües? Qui li ho impe­dirà si, a pesar de les cri­des en con­tra, deci­deix tirar-ho enda­vant?

En aquest camp, els dis­ba­rats no tenen ni límit ni atu­ra­dor. Un exem­ple: una de les més irre­ver­si­bles mani­fes­ta­ci­ons de l'escal­fa­ment glo­bal serà l'acce­le­ració del des­gel de les gla­ce­res de Grenlàndia i de l'Antàrtida, no tant per l'incre­ment de la tem­pe­ra­tura, com per l'incre­ment de la velo­ci­tat amb què les gla­ce­res es mouen cap al mar, un cop una quan­ti­tat sufi­ci­ent d'aigua de des­gel comença a cir­cu­lar per sota seu. Aquesta aigua té un efecte lubri­cant a la part infe­rior de la gla­cera, que fa que es moguin més de pressa. Doncs bé, una de les pro­pos­tes és man­te­nir les gla­ce­res a lloc recon­ge­lant in-situ, a sota les gla­ce­res, aquesta aigua fosa amb nitro­gen líquid!

Endemés, qual­se­vol forma de geo­en­gi­nye­ria, evi­dent­ment, no ocor­rerà de franc. Les pro­pos­tes que no són direc­ta­ment un mal­son, com podria ser la pro­posta d'extreure CO2 direc­ta­ment de l'atmos­fera amb el que s'ano­mena “arbres arti­fi­ci­als” i que són en rea­li­tat mul­ti­tud de peti­tes plan­tes d'extracció de CO2, per començar, no pas­sen el test del sen­tit comú: si no s'estan posant en pràctica mètodes d'extracció de CO2 a la sor­tida de les cen­trals tèrmi­ques, la qual cosa cons­ti­tui­ria el famós i esmu­nyedís “carbó net”, quan és té tot el CO2 en un sol punt, cana­lit­zat i con­cen­trat, i per tant de trac­ta­ment molt més sen­zill i econòmic, com es pot pen­sar a extreure'l de l'aire, quan es troba en con­cen­tra­ci­ons molt infe­ri­ors i escam­pat per tot el pla­neta? Quant cos­ta­ran aquests “arbres arti­fi­ci­als”? Qui els posarà i amb quins diners? Com se'ls donarà ener­gia i se'ls farà el man­te­ni­ment? Com s'enre­ti­rarà i es farà el trac­ta­ment del CO2 extret?

Un cop hem arri­bat fins aquí, val la pena fer una pausa i pren­dre una certa pers­pec­tiva: Com a soci­e­tat no volem can­viar al nos­tra forma de gene­ració d'ener­gia a les reno­va­bles, que són per sem­pre, no tenen resi­dus, estan dis­po­ni­bles ara mateix, tenen cos­tos cone­guts i com­pe­ti­tius amb els com­bus­ti­bles fòssils i no inclo­uen els cos­tos per al pla­neta de les emis­si­ons de CO2. Pre­fe­rim con­ti­nuar com fins ara, cami­nant cap a una catàstrofe certa, per mor de no voler can­viar res. Per con­tra, però, a la fi ens enco­ma­na­rem als braços d'un esguerro tècnic de dimen­si­ons autènti­ca­ment pla­netàries com a dar­rera i única forma de sal­vació. Si això fos el guió d'una pel·lícula de ciència-ficció, el rebut­jaríem per indi­ge­ri­ble.