Opinió

L'error inevitable

La manca d'una autoritat econòmica central amb poder auditor i executiu, que trigarem a crear, no permetrà fer altra cosa que reduir dràsticament la despesa i, per tant, escanyar l'economia

La posició dels estats mem­bres de la UE que tenen difi­cul­tats finan­ce­res, Grècia, Por­tu­gal, Irlanda, Itàlia i Espa­nya, recla­men la pos­si­bi­li­tat d'endeu­tar-se amb la garan­tia de la UE, és a dir, la cre­ació d'euro­bons. Els estats amb pocs pro­ble­mes de deute, Ale­ma­nya, Holanda, Finlàndia i França, s'hi opo­sen perquè saben que la difi­cul­tat d'aquells per tor­nar el deute pot supo­sar per a ells res­pon­dre als cre­di­tors, és a dir, assu­mir part de la res­pon­sa­bi­li­tat finan­cera gene­rada per altres i, per tant, pagar ells en última instància.

La cre­ació d'una moneda única reque­reix que les eco­no­mies dels estats mem­bres siguin sem­blants, que els cicles d'expansió i recessió siguin rao­na­ble­ment simul­ta­nis, que les eco­no­mies dels estats més febles siguin fle­xi­bles per poder-se adap­tar als rit­mes de les eco­no­mies dels estats més sòlids, i que hi hagi una reserva finan­cera cen­tral. Això no es dóna perquè els països més febles són els que tenen majors rigi­de­ses i perquè no exis­teix una reserva cen­tral amb volun­tat i capa­ci­tat de ser-ho. Hi ha, però, una altra raó de fons per expli­car les difi­cul­tats finan­ce­res de l'euro­zona i és que les regles que es van impo­sar al Trac­tat de Maas­tricht als estats mem­bres, deute màxim 60% del PIB i dèficit del 3%, no s'han com­plert per ningú. Ale­ma­nya i França tenen deu­tes de l'ordre del 80% i els països en difi­cul­tats han estat radi­cals incom­pli­dors dels ter­mes del trac­tat, Grècia té un deute del 145% i Itàlia, del 120%. Quan els països han neces­si­tat endeu­tar-se per cobrir les seves des­pe­ses sense pujar impos­tos han anat a bus­car els diners al sec­tor pri­vat eme­tent bons sobi­rans i el BCE ha permès als bancs donar préstecs sense suport perquè no ha obli­gat a pro­veir els deu­tes esta­tals a diferència dels deu­tes pri­vats. El deute dels estats era per defi­nició segur... Això ha estat la causa que el risc d'aquests préstecs no fos visi­ble, no tingués una con­tra par­tida en el balanç i, per tant, no tingués límit.

Aquest meca­nisme ha por­tat a la situ­ació actual quan els pres­ta­ta­ris dels diners que finan­cen les deu­tes dels estats han començat a visu­a­lit­zar que el nivell de deute feia difícil no caure en la insolvència, és a dir, ser incapaços de retor­nar el que es devia. Cer­ta­ment hau­ria evi­tat el pro­blema que la UE s'hagués dotat d'una unió fis­cal, és a dir, tots els impos­tos fos­sin ges­ti­o­nats per un orga­nisme cen­tral i tin­gues­sin la mateixa obli­ga­to­ri­e­tat a tots els ter­ri­to­ris. Sense arri­bar a aquesta solució, que suposa una cessió de sobi­ra­nia sig­ni­fi­ca­tiva per part dels estats mem­bres i que és extre­ma­da­ment difícil d'acon­se­guir a curt ter­mini, per evi­tar la pro­funda crisi actual l'únic camí hau­ria estat l'estricte com­pli­ment de les regles del trac­tat en defecte que l'estat incom­pli­dor no acon­se­gui­ria ajuts del BCE per evi­tar la fallida i hau­ria en con­seqüència d'haver sor­tit de la moneda comuna.

Es podria argu­men­tar que les difi­cul­tats actu­als són degu­des a la manca d'una reserva cen­tral a la UE simi­lar a la Reserva Fede­ral. No és cert, perquè el pro­blema rau que els mem­bres del club no han seguit les regles d'aquest que tots varen accep­tar i no hi ha estruc­tura comuna que fun­ci­oni si qui l'adopta no com­pleix les regles i, pit­jor encara, si es men­teix i s'amaga la rea­li­tat de manera deli­be­rada sobre el seu incom­pli­ment, com ha estat el cas de Grècia.

No sem­bla pos­si­ble que alguns estats for­ta­ment endeu­tats puguin tor­nar el que deuen perquè mai no podran, per molts estal­vis que facin, gene­rar prou recur­sos. Si aquest és el cas per a Grècia, els bancs que han ator­gat aquests crèdits, bancs majo­ritària­ment de França i d'Ale­ma­nya, hau­ran d'assu­mir aquesta pèrdua. Però això porta inde­fec­ti­ble­ment que els estats sol­vents aju­din els insol­vents, perquè qui ajuda, sinó no són els matei­xos estats, els bancs amb grans pèrdues per la insolvència de Grècia? És a dir, la reserva cen­tral, si bé encara no ha estat cre­ada, començarà len­ta­ment a fun­ci­o­nar per la via dels fets.

De la mateixa manera, la política del BCE de com­prar deute dels estats en difi­cul­tats per reduir-ne l'interès i no aug­men­tar la seva difi­cul­tat, és un altre meca­nisme que subs­ti­tu­eix par­ci­al­ment el que seria la funció de la reserva cen­tral. Si la situ­ació a Europa és pit­jor que als EUA i el preu del deute és més alt, és per la insu­fi­ci­ent com­pra d'aquesta pel BCE, que és feta als EUA sem­pre que pugen els interes­sos del deute ame­ricà, per la Reserva Fede­ral.

El retard en la cre­ació dels orga­nis­mes finan­cers cen­trals de la UE mal­grat les acci­ons pal·lia­ti­ves com les des­cri­tes i la manca de clare­dat en les polítiques que empren­dran els governs dels estats de l'euro­zona en difi­cul­tats, ha agreu­jat els pro­ble­mes.

Hem de reconèixer la neces­si­tat en el curt ter­mini de ser clars que la UE aju­darà els estats en difi­cul­tat si aquests posen ordre en les seves finan­ces, són trans­pa­rents en les seves polítiques i evi­ten l'evasió fis­cal, causa dels pro­ble­mes actu­als, perquè aquesta és l'essència de la mútua des­con­fiança.

Dit això cal remar­car que la política de rigor és teòrica­ment com­pa­ti­ble amb una política més expan­siva que l'actual pel que fa a la des­pesa pública, però qui pot asse­gu­rar, en la visió dels estats forts, que si aquesta s'impulsa els diners no es mal­ba­ra­ta­ran i no seran des­ti­nats a la des­pesa ine­fi­ci­ent més que a l'efi­ci­ent i a la inversió? És per això que la pri­mera reacció d'Ale­ma­nya i França ha estat impo­sar una política de con­tenció de la des­pesa. A curt ter­mini, mal­grat que no sigui el que ens convé perquè tenim marge per l'impuls del crei­xe­ment amb una inflació del 2% per la feblesa del con­sum intern i un euro sobre­va­lo­rat que difi­culta l'expor­tació, no hi ha solució, la des­con­fiança ha arre­lat entre els mem­bres de l'euro­zona. La crisi s'agreu­jarà a Europa perquè si no torna la con­fiança la manca d'una auto­ri­tat econòmica cen­tral amb poder audi­tor i exe­cu­tiu, que tri­ga­rem a crear, no per­metrà fer altra cosa que reduir dràsti­ca­ment la des­pesa i per tant esca­nyar l'eco­no­mia. Les con­seqüències són la con­tracció econòmica que patim i el risc de recessió. És un error malau­ra­da­ment ine­vi­ta­ble en el curt i també mitjà ter­mini.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.