Ni diners, ni vergonya

La nos­tra por­tada d'ahir no podia ser més explícita: “No tenim diners.” La frase, del con­se­ller d'Eco­no­mia de la Gene­ra­li­tat, Andreu Mas-Collell, es refe­ria a la tre­so­re­ria de la pri­mera ins­ti­tució de Cata­lu­nya, esca­nyada per manca d'uns mili­ons d'euros que el govern cen­tral ens deu i que no hi ha manera de cobrar. En altres àmbits polítics, i també econòmics, “no tenim diners” és, més que un leit­mo­tiv, una autèntica cançó enfa­dosa; pel que sem­bla, no hi ha diners enlloc. Aquesta penúria gene­ra­lit­zada, aquí i arreu, con­trasta amb els balls de mili­ons que la premsa madri­le­nya, sigui El Mundo o sigui Público, dos rota­tius d'ide­o­lo­gies dia­me­tral­ment opo­sa­des, van des­ta­pant a propòsit dels nego­cis d'Iñaki Urdan­ga­rin, marit de la infanta Cris­tina i, per tant, gen­dre de sa majes­tat el rei Joan Car­les. Per exem­ple, i segons infor­mava Público fa un parell de dies, la fun­dació Madrid 16 va pagar a l'ONG lli­gada a Urdan­ga­rin Fun­dación Cul­tura, Deporte e Inte­gración Social 140.000 euros per tre­balls per a la can­di­da­tura de la capi­tal del regne com a seu dels Jocs Olímpics del 2016. Els tre­balls en qüestió eren, posin atenció a l'enun­ciat, “aju­dar a per­fi­lar el lema”. Aital lema era, en la seva versió ori­gi­nal cas­te­llana “Los Jue­gos de las per­so­nas”, i calia dotar-lo de “con­tin­gut social”. Es fes el que es fes per acon­se­guir-ho (a part que la can­di­da­tura no va pros­pe­rar i els Jocs Olímpics se cele­bra­ran a Rio de Janeiro), el cert és que, segons l'actual direcció d'Esports de l'Ajun­ta­ment de Madrid, “no queda gran cosa” del suport docu­men­tal d'aquell ajut. Però és que dels 144.000 euros que es van pagar a Deporte, Cul­tura e Inte­gración Social entre 2007 i 2009 (18.000 el 2007, 72.000 el 2008 i 54.000 el 2009), només se'n van comp­ta­bi­lit­zar, segons l'informe d'Hisenda que ana­litza els com­tes de la trama Nóos, els 72.000 cor­res­po­nents al 2008 (Nóos és l'ins­ti­tut que Urdan­ga­rin va pre­si­dir del 2003 al 2006 i que és la mare del ous de tot l'assumpte, el de Madrid i molts altres en què apa­rei­xen sos­pi­to­sos movi­ments de sumes milionàries). Si m'he cen­trat única­ment en el cas de Madrid, ha estat pel tre­ball que es va fer: aju­dar a per­fi­lar un lema. Tot fa pen­sar que aquest ajut degué cons­ti­tuir una autèntica obra de titans, pel temps que es va tri­gar a acon­se­guir el per­fil, tres anys, i per la fac­tura que es va haver de pagar.