Us vinc a ensenyar les notes

Ima­gi­nem-nos un noi de setze anys que no acon­se­gueix aca­bar el quart d'ESO. És un noi llest i pas­siu d'aquells que no tro­ben moti­vació en els estu­dis, un cas clar de fracàs esco­lar. La tutora li reco­mana que ho deixi d'una vegada, que bus­qui un cicle for­ma­tiu a la mida dels seus interes­sos. Aquest pas gene­ral­ment costa molt de fer perquè a ulls de molta gent, sobre­tot de la família, no acce­dir al bat­xi­lle­rat sem­bla un greuge. Ima­gi­nem-nos que la tutora l'ori­enta i l'encar­rila cap a una for­mació pro­fes­si­o­nal ade­quada, i ima­gi­nem, final­ment, que el noi ha emprès aquesta nova via i torna ara a l'ins­ti­tut amb les notes –bones notes– del pri­mer tri­mes­tre a la mà perquè vegin que està molt con­tent d'haver emprès el camí encer­tat.

Aquest conte de Nadal és rigo­ro­sa­ment cert. Il·lus­tra l'essència de l'edu­cació, una feina lenta i de llarg abast en què les notes no són l'aspecte més impor­tant. El resul­tat real és un con­junt d'intan­gi­bles que només es pot ami­dar al cap dels anys. Fins que no som adults no sabem dis­tin­gir quins aspec­tes de la nos­tra edu­cació han estat deter­mi­nants perquè poguéssim desen­vo­lu­par les nos­tres capa­ci­tats i qui­nes man­can­ces hem patit. I només al cap dels anys tota la soci­e­tat veu si va millo­rant de mica en mica el nivell gene­ral de for­mació del país.

L'edu­cació és una tasca col·lec­tiva (tot­hom que té un nen o un ado­les­cent a la vora inci­deix en la seva for­mació) i és també una feina de pro­xi­mi­tat, de per­sona a per­sona. Quan l'alumne se sent atès indi­vi­du­al­ment, quan veu que els mes­tres i pro­fes­sors s'interes­sen més per ell que per les seves notes, s'obre una via de comu­ni­cació que pot esban­dir les angoi­xes del pre­sent i acla­rir el futur. El cas que comento és el d'un noi que al mateix ins­ti­tut on es tro­bava enga­biat, gràcies a una tuto­ria ben exer­cida hi va tro­bar l'alli­be­ra­ment. El mira­cle de Nadal és que ha tor­nat ara per expli­car-ho a la tutora. Bones fes­tes a tot­hom.