Saber esperar

Les der­ro­tes elec­to­rals àmplies tenen con­seqüències a llarg ter­mini, cal recons­truir la pròpia posició començant des de baix, sense pressa, bas­tint pas a pas la posició que s'ha per­dut i a la qual la ciu­ta­da­nia ha negat àmpli­a­ment el seu vot.

El PSOE ha per­dut a les dar­re­res elec­ci­ons més de qua­tre mili­ons de vots, no és una reti­rada de con­fiança i cir­cums­tan­cial sinó que la pèrdua del suport social expe­ri­men­tada sem­bla res­pon­dre a qüesti­ons estruc­tu­rals i pro­ba­ble­ment a errors polítics, per­ce­buts com pro­funds i rei­te­rats per la ciu­ta­da­nia. La der­rota del PSC a les elec­ci­ons autonòmiques con­firma la diagnosi perquè les raons i els resul­tats són simi­lars però no idèntics.

Es pre­sen­ten ara dos can­di­dats dels soci­a­lis­tes a la secre­ta­ria gene­ral que vénen direc­ta­ment del pas­sat perquè han estat, ambdós, mem­bres des­ta­cats del govern. La volun­tat mani­fes­tada per Carme Chacón de tren­car amb el pas­sat i d'expli­car que dis­crepa d'aspec­tes impor­tants de la política seguida per l'últim govern soci­a­lista del qual ella for­mava part i del qual, podent-ho fer, no va dis­cre­par ni amb inten­si­tat ni amb mati­sos, la pre­sen­tació de la seva can­di­da­tura a Anda­lu­sia i no a Cata­lu­nya on ha encapçalat la llista soci­a­lista a Bar­ce­lona a les dar­re­res elec­ci­ons, fa pen­sar més en tàcti­ques elec­to­rals que en estratègiques de futur.

La pre­sent situ­ació és de pro­funda crisi, cer­ta­ment econòmica, però també política perquè l'eco­no­mia reclama mesu­res estruc­tu­rals per tro­bar les solu­ci­ons i les refor­mes que es neces­si­ten. Els con­di­ci­o­na­ments de la UE por­ten ara obli­gatòria­ment a una res­tricció del crèdit, a una con­tracció de la des­pesa i a una reducció del dèficit per limi­tar el volum del deute, que és una bar­rera sig­ni­fi­ca­tiva al crei­xe­ment pel pes del prin­ci­pal que s'ha de retor­nar i de l'interès que s'ha de pagar.

Accep­tant aquest sacri­fici que és ine­luc­ta­ble en el curt ter­mini, és neces­sari defi­nir què es farà en el mitjà ter­mini i aquí sí que hi ha alter­na­ti­ves. Hi pot haver un plan­te­ja­ment nou del soci­a­lisme en què la força econòmica del govern es posi al ser­vei del desen­vo­lu­pa­ment amb un nivell de taxació alt, que ara més que reforçar la soci­e­tat del benes­tar ha de ser­vir per fer les inver­si­ons que rellan­cin l'acti­vi­tat econòmica i el crei­xe­ment. La política alter­na­tiva és una reducció més gran de les pres­ta­ci­ons soci­als, una reducció d'impos­tos si ho per­met el dèficit i el man­te­ni­ment de la des­re­gu­lació econòmica. No sem­bla que els resul­tats obtin­guts fins ara hagin tin­gut gaire èxit.

S'ha de con­cloure que, en el curt ter­mini, no hi ha més alter­na­ti­ves que de matís, dona­des les limi­ta­ci­ons del marc regu­la­dor actual, però sí clara­ment en el mitjà i en el llarg.

El dis­curs del soci­a­lisme s'ha de cons­truir per al futur per aques­tes raons però també perquè recu­pe­rar la con­fiança elec­to­ral en el curt ter­mini, amb la super­vivència clara en la memòria de la ciu­ta­da­nia dels errors come­sos, és difícil.

Això no és una excepció sinó que con­firma l'experiència d'altres can­vis amb pèrdues de con­fiança de la soci­e­tat en un pro­jecte que s'ha de refor­mu­lar des de l'ori­gen... Es reque­reix temps i paciència.

El dis­curs dels dos can­di­dats és, en aquest sen­tit, clara­ment dife­ren­ciat. Carme Chacón vol refor­mu­lar la política dels soci­a­lis­tes ràpida­ment, té pressa per plan­te­jar una nova pro­posta social, econòmica i política que es pugui con­cre­tar en un pro­grama elec­to­ral en el ter­mini de qua­tre anys i, per tant, que tin­gui la pos­si­bi­li­tat de gua­nyar les pro­pe­res elec­ci­ons. Neces­sita tor­nar, amb plan­te­ja­ments de curt ter­mini, al debat polític, li cal tota la força de la política per crear ali­an­ces i cons­truir un dis­curs opo­sat al del govern per mar­car des d'ara mateix un camp d'actu­ació que per­meti refer les posi­ci­ons del soci­a­lisme.

El plan­te­ja­ment de Rubal­caba és més pau­sat, vol donar temps per bas­tir la pro­posta soci­a­lista. Hi ha implícita­ment l'accep­tació del fet que les pro­pe­res elec­ci­ons estan per­du­des tret de can­vis econòmics radi­cals que són poc pro­ba­bles, i que es neces­sita temps per plan­te­jar, pla­ni­fi­car i cons­ti­tuir una alter­na­tiva de govern creïble. La seva edat, la seva experiència, la seva tra­jectòria tenen un mis­satge que si no és explícit sí que es per­cep nítida­ment: ell pos­si­ble­ment no serà el can­di­dat que gua­nyi les elec­ci­ons i arribi al govern, però el valor de la seva pro­posta deriva de la seva capa­ci­tat política, del seu ser­vei efi­ci­ent en els llocs que ha ocu­pat en una dila­tada car­rera en què els encerts han estat molts més que no pas els des­en­certs i els errors. Repre­senta el trànsit per cons­truir unes bases a par­tir de les quals un nou can­di­dat des­lli­gat del pas­sat tin­gui la força de tor­nar a gua­nyar. Per tant, sem­bla que l'elecció per un o altre can­di­dat ha d'estar en funció del que política­ment es per­cebi que s'ha de fer en el curt ter­mini, és a dir, cons­truir una alter­na­tiva per d'aquí a uns anys i col·labo­rar amb el govern ara perquè no hi ha alter­na­ti­ves, encara que sí mati­sos a la política des­ple­gada, o fer exac­ta­ment el con­trari i mobi­lit­zar des d'ara mateix la con­tundència d'una opo­sició mar­cada.

Tot això té un avan­tatge i és que les dues alter­na­ti­ves ho són amb la mateixa legi­ti­mi­tat i “l'estruc­tura” del par­tit no està decan­tada a favor de cap dels can­di­dats.

En el PSC el congrés ha estat el con­trari. L'estruc­tura ha impul­sat una can­di­da­tura que ha gua­nyat pel 80 % de vots amb uns com­pro­mis­sa­ris al congrés ele­gits amb la influència d'aquesta mateixa estruc­tura i que en un alt per­cen­tatge les seves posi­ci­ons estan con­di­ci­o­na­des per l'apa­rell que ara dóna suport a un can­di­dat que per ser-ho esdevé l'ofi­cial. És una per­versió però és difícil ima­gi­nar la lli­ber­tat d'uns vocals als quals l'estruc­tura del par­tit asse­nyala “indi­rec­ta­ment” quin can­di­dat pre­fe­reix i és aquesta mateixa la que con­di­ci­ona la seva posició política.

El congrés del PSOE pot tenir un resul­tat que esti­gui en línia amb el que el soci­a­lisme neces­sita o no, el temps ho dirà. El congrés del PSC ha donat un resul­tat que agreu­jarà pro­ba­ble­ment la crisi de con­fiança de la ciu­ta­da­nia en el soci­a­lisme. La rea­li­tat és tos­suda i els ciu­ta­dans no són mili­tants.