26 de gener

Avui la cosa va de sen­tir-me orgu­llosa de pertànyer al Grup de Peri­o­dis­tes Ramon Bar­nils que ha pres­ti­giat una ini­ci­a­tiva fins al punt de fer-la tan reei­xida que, a par­tir del micro­me­ce­natge, ha acon­se­guit en un sol dia finançar el Mèdia.​cat. En 12 hores, 3.200 euros per finançar els pro­jec­tes del 2012 del nos­tre Obser­va­tori Crític dels mit­jans. Aquest fet diu molt dels com­panys que han impul­sat la ini­ci­a­tiva, i també d'una soci­e­tat crítica que vol ser infor­mada amb rigor. I és aquí on avui em vull atu­rar, a rei­vin­di­car el peri­o­disme en essència, com­promès. Com deia Bar­nils, la “redundància” que en resulta d'unir els mots “peri­o­disme” i “inves­ti­gació”. I posar en valor el nom d'un jove man­resà que aquest any en farà 76 que moria assas­si­nat quan només en tenia 29, pel fet d'haver fet bé la seva feina. És Josep M. Pla­nes i Martí. Escrip­tor bri­llant, cata­la­nista i repu­blicà, un dels millors peri­o­dis­tes del país, pre­cur­sor del peri­o­disme d'inves­ti­gació. Fun­da­dor i direc­tor d'Imat­ges amb 23 anys; col·labo­ra­dor d'El Mira­dor, La Publi­ci­tat, l'Opinió, Papitu,o el satíric Be negre; a par­tir del 34 comença a fer inves­ti­gació amb un seguit de cròniques a La Publi­ci­tat titu­lat “Els gàngs­ters de Bar­ce­lona”, on denun­cia la relació entre la FAI i el pis­to­le­risme. L'abril del 36 i després de l'assas­si­nat dels ger­mans Badia, Pla­nes ini­cia una cam­pa­nya de denúncia. Al juliol arran de la dura polèmica entre Pla­nes i Soli­da­ri­dad Obrera, l'òrgan anar­quista diu que “obli­gará a Pla­nes y Rovira i Vir­gili a enmu­de­cer...” I així ho fan. El dia de Sant Bar­to­meu del 36 un esca­mot de la FAI el sorprèn en un pis del car­rer Mun­ta­ner de Bar­ce­lona, el deté, se l'enduu a l'Arra­bas­sada i li dis­para set trets de pis­tola al cap.

Em sento òrfena de refe­rents d'aquest peri­o­disme i d'aquest com­promís. De la neces­si­tat d'alguna cosa que el posi en valor. Al Media.​cat han deci­dit apos­tar per aquest micro­fi­nançament que s'ha mos­trat eficaç. Però no només per la idea, sinó i sobre­tot per la solvència de la seva tra­jectòria. És el camí.