Hijabs de Farners

Aquest any la diada de Sant Jordi ve pre­ce­dida del Iûm Kteb wa Warda que es va cele­brar diu­menge pas­sat a Sidi Bou Saïd (Tunísia). Iûm vol dir “diada”, i kteb wa warda vol dir “el lli­bre i la rosa”. Vet-ho aquí: l'Asso­ci­ació Tuni­si­ana-cata­lana Anselm Tur­meda s'ha mobi­lit­zat per por­tar a aquell país una rèplica en petit de la nos­tra festa i inten­tar aju­dar la gent de cul­tura –gent democràtica i laïcista– a no tan­car l'angu­lar de visió de la seva soci­e­tat, avui en perill de que­dar pre­so­nera de l'inte­grisme. A les para­des de lli­bres s'hi va pre­sen­tar un opus­cle, escrit per Lamia Kar­ray en àrab i en francès, que parla sobre el vel de les dones musul­ma­nes. El seu títol: El hijab: un deure islàmic o un cos­tum pre­històric? Hi exposa el plan­te­ja­ment d'uns quants pen­sa­dors musul­mans pro­gres­sis­tes que defen­sen amb argu­ments molt sòlids la no-obli­gació alcorànica del vel. Tot això m'ho he fet venir bé per poder comu­ni­car-los que en una escola de Santa Coloma de Far­ners hi ha una nena de 7 anys (set!!!) obli­gada pels seus pares a por­tar, no ja el hijab (el moca­dor que amaga els cabells), sinó una altra peça que no sé com es diu, ni m'importa, i que li tapa també el coll. Només li deixa al des­co­bert el con­torn de la cara. A l'estiu (i més en aque­lla escola, els ho asse­guro) aquesta nena es deu ofe­gar de calor. I tot l'any, aquesta nena es deu sen­tir una extra­ter­res­tre... On són els drets humans? En no moles­tar els pares, que la pugen tan gene­ro­sa­ment? En no ofen­dre una comu­ni­tat que segur que aplau­deix la “pie­tat” d'aquests adults amb res­pon­sa­bi­li­tats pater­nes? On és l'assis­tent social? Quan alguna mes­tra, amb molt bon cri­teri, li fa treure el cony de peça, la nena som­riu i pre­gunta deli­tosa: “Al pati també hi puc anar sense?” Doncs sí, bonica. Al pati, al car­rer i on et doni la gana. T'ho diu la Lamia Kar­ray, t'ho diu gent que s'ha lle­git l'Alcorà molt més que els teus pares i, què caram, també t'ho dic jo: ja n'hi ha prou de cara­llo­ta­des. Alguna cosa està pas­sant a Santa Coloma des de fa un temps. I pot­ser ja comença a ser hora de pro­te­gir la infància del con­su­misme, sí; i dels pro­gra­mes dei­xa­lla; i dels ali­ments rics en coles­te­rol, però també d'unes pràcti­ques tan o més noci­ves que un excés de Bolli­caos, un film de pit i cuixa o algun dia de cam­pana a l'escola.