El nacional pessimisme

El Madrid polític té la capa­ci­tat de pas­sar de l'opti­misme al pes­si­misme en poques hores de diferència. Riuen i plo­ren amb una faci­li­tat que es fa difícil enten­dre'ls. Els dos par­tits majo­ri­ta­ris –PP i PSOE– es tro­ben en un mal moment. Estan situ­ats en el naci­o­nal pes­si­misme. El PSOE, perquè encara no ha sor­tit de la der­rota, i el Par­tit Popu­lar perquè després d'haver estat qua­tre mesos al govern s'han ado­nat que tot ple­gat es més difícil d'allò que podien pre­veure i havien expli­cat.

Ambdós par­tits majo­ri­ta­ris viuen en una mena d'impotència espa­nyola que ara està pro­vo­cada pel fort cop que ha supo­sat l'expro­pi­ació d'YPF. També s'hi bar­reja la decepció que està pro­vo­cant el Rei i el seu entorn i el futur i l'aire que hau­ria de tenir la monar­quia en els temps actu­als. Amb tot, de sobte, arri­ben els moments d'eufòria i lla­vors Espa­nya se situa per damunt de tot. Com va pas­sar en èpoques de Rodríguez Zapa­tero, quan es va arri­bar a afir­mar des del govern que Espa­nya tenia un dels millors sis­te­mes finan­cers del mon.

L'estat d'ànim espa­nyol és de ban­car­rota. Bai­xen les bor­ses, hi ha pre­vi­si­ons que l'atur aug­men­tarà i que l'any vinent el crei­xe­ment serà de mínims. Un pano­rama com­pli­cat on Cata­lu­nya hi té més a per­dre que a gua­nyar. Doncs, cada dia hi haurà menys faci­li­tats d'entesa. Ame­nit­zat amb la mateixa música de sem­pre. Ho escri­via Josep Pla i es reflec­teix a l'Obra Com­pleta en el lli­bre Cròniques par­la­mentàries. Ho va escriure l'any 1933 del segle pas­sat i avui encara és vigent: “El traspàs de ser­veis és lent. Només es tras­pas­sen els ser­veis honorífics i els que hem de gas­tar diners a Cata­lu­nya”...

Està pre­vist que d'aquí a uns dies el pre­si­dent del govern torni a rebre el de la Gene­ra­li­tat. No serà un bon moment si encara no ha arri­bat el moment d'eufòria espa­nyola. Enmig de la impotència espa­nyola per resol­dre el dia a dia i car­re­gats de mal­de­caps, el pre­si­dent català i les seves rei­vin­di­ca­ci­ons de pacte fis­cal, con­cert econòmic, cai­xes úniques, etcètera... que­da­ran com a rei­vin­di­cació. Caldrà espe­rar que el naci­o­nal pes­si­misme espa­nyol passi de llarg i entri l'etapa de l'eufòria perquè algú l'escolti.

Men­tres­tant, des del govern català hau­ran de seguir donant males notícies. Una teo­ria que s'ha escam­pat per la Gene­ra­li­tat i que ara per ara ser­veix de blin­datge: és millor i pre­fe­ri­ble donar males notícies que no pas dir men­ti­des.