Evitant la guerra civil

L'enorme quan­ti­tat de diner públic que ha anat a parar a but­xa­ques pri­va­des per un ús ten­denciós de mis­sat­ges soli­da­ris, d'ins­ti­tu­ci­ons emblemàtiques o de volun­tats patriòtiques ha pro­vo­cat un descrèdit i un recel, sens dubte meres­cuts, que, per no equi­vo­car-nos del tot, cal raci­o­na­lit­zar i col·locar allà on toca.

És ben veri­tat que s'han de per­se­guir, fis­ca­lit­zar i cas­ti­gar tots aquells que fent abús del seu nom, de les seves rela­ci­ons, o de l'apa­rent objec­tiu imma­cu­lat i soli­dari de les seves ins­ti­tu­ci­ons, han uti­lit­zat aquesta repre­sen­tació per a un enri­qui­ment per­so­nal.

És ben veri­tat que, diària­ment, ens assa­ben­tem d'usos frau­du­lents en nom de bones inten­ci­ons que uns i altres van per­pe­trant. És ben veri­tat i del tot cen­su­ra­ble.

Però, en uns temps tan deli­cats com els que estem vivint i per inten­tar ser jus­tos amb la rea­li­tat que ens envolta, cal­dria des­triar i, sobre­tot, no equi­vo­car-nos del tot.

Al cos­tat d'aquesta marea de descrèdit meres­cut que afecta mol­tes per­so­nes i ins­ti­tu­ci­ons n'hi ha una altra de posi­tiva i impres­cin­di­ble. Una marea silen­ci­osa, menys pública, amb menys ressò, però infi­ni­ta­ment més efec­tiva i pro­duc­tiva. És una onada de soli­da­ri­tat real, de bones inten­ci­ons tan­gi­bles que, amb molt d'esforç i bona volun­tat, acon­se­gueix atu­rar tots els cops, donats amb raó, que ens cau­rien. Acon­se­gueix que el pare o la mare de família sense recur­sos de cap mena i amb un munt d'obli­ga­ci­ons que li fan difícil el pre­sent i ini­ma­gi­na­ble el futur, no des­car­re­gui la seva ràbia, impotència i neces­si­tats entrant a matar dins de qual­se­vol super­mer­cat, enti­tat ban­ca­ria, ajun­ta­ment o dipu­tació. Acon­se­gueix que el dolor con­tin­gut que se sent es quedi a la gola i es cana­litzi en forma de llàgri­mes. Acon­se­gueix, donant con­sol a aquells als que no els que­den espe­ran­ces i han per­dut la força i l'esma, evi­tar una guerra civil que seria jus­ti­fi­cada.

Son els bancs d'ali­ments, les asso­ci­a­ci­ons de veïns, els volun­ta­ris o qual­se­vol que, de manera real­ment solidària, donen men­jar, con­fort i solu­ci­ons a amics, veïns o des­co­ne­guts que ho neces­si­ten. Sem­pre ho han estat, però ara més que mai són els neces­si­tats de solu­ci­ons i des­es­pe­rats en el seu dia a dia i aquells que, real­ment, els aju­den, també en el seu dia a dia, els autèntics paci­fi­ca­dors i herois d'aquesta crisi.

Ara ens toca vigi­lar i saber que a vega­des és el bosc el que no ens deixa veure els arbres.