Distància

L'actu­a­li­tat blau­grana ha tor­nat a posar en valor el fet de que­dar segon. El Barça, tip de que­dar pri­mer en tota mena de com­pe­ti­ci­ons, ha d'assu­mir l'honra dels segons. Natu­ral­ment, tot depèn de les expec­ta­ti­ves i del punt de par­tida. Des d'una pers­pec­tiva peri­quita, per posar un cas, que­dar segons a la lliga ens faria sal­tar d'ale­gria (pensi el lec­tor que sovint el sim­ple fet de no bai­xar a segona ja genera l'eufòria gene­ral). A la casa del pobre les ale­gries són escas­ses, però inten­ses. Els que van satu­rats d'èxits, pobres, no poden gau­dir d'aques­tes emo­ci­ons. Ara, les pas­si­ons espor­ti­ves fan remo­lins que s'inflen i es desin­flen fàcil­ment. Pen­sem en la lliga que acaba de gua­nyar el Madrid i la manera com l'han cele­brat alguns juga­dors (aquest pobre xicot, en Cris­ti­ano Ronaldo, que feia boti­farra a San Mamés i que en mol­tes juga­des il·lus­tra fins a quin punt el talent i la imma­du­resa poden ser com­pa­ti­bles). L'eufòria del rival et deixa fred, indi­fe­rent. Quan el que gua­nya és l'altre, és fàcil ado­nar-se que la cosa no tenia tanta importància com sem­blava. Les cele­bra­ci­ons de l'adver­sari vic­toriós solen resul­tar patètica­ment ridícules. Gràcies a la der­rota un pot tor­nar a filo­so­far i, ven­tu­ro­sa­ment, pot rela­ti­vit­zar la cosa del fut­bol. De cop, allò que sem­blava la pri­mera i més exi­gent de les nos­tres pre­o­cu­pa­ci­ons, passa a un segon pla. Pas­sat el maig, vindrà la treva i el fut­bol tor­narà al lloc secun­dari que es mereix. Durant uns mesos els polítics no hau­ran de patir per tro­bar lloc a la llotja i tots esta­rem atents a coses més sen­sa­tes. Ara toca rei­vin­di­car els que hi posen un pèl d'humor i cul­ti­ven l'obvi­e­tat: “En un par­tit de fut­bol el més impor­tant són els pri­mers noranta minuts” (Bobby Rob­son). I, sobre­tot, meca­nis­mes de distància. El pres­tigiós peri­o­dista del Times, Matt­hew Par­ris –un home amb vin­cles impor­tants amb Cata­lu­nya– va fer un cèlebre comen­tari: “I ara ens arriba la pit­jor notícia. Resulta que als gais també els agrada el fut­bol. Quina catàstrofe. I pen­sar que un ser­vi­dor es va fer homo­se­xual per allu­nyar-se d'aques­tes coses...”