La idea d'Europa

Men­tre l'Europa de l'euro es bara­lla amb ella mateixa i amb el seu destí, l'actor Òscar Intente va pre­sen­tant, quan pot, un espec­ta­cle de petit for­mat basat en el text de George Stei­ner, La idea d'Europa. En un cafè qual­se­vol dels que abun­den a les ciu­tats d'aquest con­ti­nent, l'actor es trans­forma en un xer­raire que deixa anar el pen­sa­ment de Stei­ner a un acor­di­o­nista txec que només l'entén quan diu parau­les amb arrel grega. El txec, però, hi posa la música i el xer­raire les referències a les altres arrels cul­tu­rals que han con­for­mat la idea d'Europa: el pen­sa­ment espe­cu­la­tiu, la bellesa, la matemàtica, la poe­sia... El text de Stei­ner, escrit just abans de la crisi finan­cera i econòmica que patim, genera entre el públic moments d'ine­vi­ta­ble emoció intel·lec­tual. Ai, Europa. Què en farem, d'aquesta geo­gra­fia tras­bal­sada per guer­res civils a gran escala (les dues guer­res mun­di­als) i per les altres a petita escala (Espa­nya, els Bal­cans)? Què en farem, de tanta, tanta guerra i de l'experiència de l'hor­ror i la mega­mort? Com es cons­tru­eix un futur d'uni­tat sabent que la força de la iden­ti­tat euro­pea està estre­ta­ment lli­gada a la seva diver­si­tat lingüística i cul­tu­ral? Les difi­cul­tats són grans i, sovint, sem­bla com si el que tenim més en comú els diver­sos pobles d'Europa són les modes d'arrel ame­ri­cana. L'èxit d'Euro Dis­ney n'és l'emblema defi­ni­tiu. Per això, l'arri­bada de l'euro i els pro­gra­mes Eras­mus d'inter­canvi uni­ver­si­tari van obrir tan­tes expec­ta­ti­ves en la bona direcció. Apa­rei­xien com a potents antídots con­tra les temp­ta­ci­ons fra­tri­ci­des dels pobles euro­peus i, també, com l'espe­rança d'un encaix més fàcil per a naci­ons sense estat propi com la nos­tra. Ara per ara, tot això segueix essent un pro­jecte incert. No som en cap punt d'arri­bada. Seguim pen­dents d'acor­dar res­pos­tes clares a les velles pre­gun­tes: “Què és Europa?” I, per des­comp­tat: “Què és Espa­nya?” Retor­nar al text de Stei­ner ajuda a aga­far oxi­gen, a obli­dar una estona l'euro i els mer­cats i a repen­sar un destí comú sense obli­dar qui som i d'on venim.